LES PRUNERES II

Bon dia, aquests últims anys he recopilat un munt de varietats rares de pruneres d'arreu de Catalunya, moltes d'elles en perill de desaparició degut a que no s'han comercialitzat mai a l'engròs mes enllà de petits mercats locals en el passat.
Són varietats de pruneres europees que s'han cultivat en els marges dels camps des de fa segles, es multiplicaven per rebrots d'arrel i per pinyols formant una població força heterogènia amb multitud de formes i colors!
A moltes d'elles se'ls ha anomenat prinyoners i jo les he descobert fa molt pocs anys!, i aixó que en tenia un sense saber-ho!

el meu prinyoner

El meu prinyoner el vaig trobar fa 25 anys en un camp abandonat des de feia dècades, havia format un petit rodal de rebrots d'arrel, el que em va cridar l'atenció era que estava carregat de prunes!,  i quan les vaig tastar eren molt bones!

els prinyons

Tenen la mida d'una cirera, són ovalades, verdoses trencant cap a daurat quan maduren però difuminat per una capa de pruïna, són molt bones, de molta qualitat per fer melmelades. 

Prinyoner de sant Joan: tinc un arbre empeltat d'aquest any, el vaig comprar al viverista de fruiters de varietats antigues ARBORECO, de l'empordà, fa unes prunes petites, ovalades, de pell i carn verdoses i de bon gust, sembla que maduren a finals de juny.

prinyons de sant joan

Prinyoner de sant jaume: aquesta varietat ha vingut de Sorribes, a la vall de Gòssol, on hi havia força tradició de cultivar-les en els marges, així com en tot el pirineu.
Aquest any ha fet les primeres prunes però els ocells se les han menjat abans de tastar-les i poder-els-hi fer una foto!, el que sí vaig poder veure es que també eren allargades, petites i de color morat amb la carn verdosa, i... els ocells se les van menjar!.

Prinyoner d'agost: es una altra prunera de Sorribes, fa unes prunetes arrodonides i verdoses i quan les vaig tastar l'any passat em vaig sorprendre, eren boníssimes!, tant que aquest any els ocells tampoc me n'han deixat cap!
La vaig empeltar sobre un aranyoner (en un marge) i ha donat un arbret modest però molt productiu, ara n'empeltaré un altre sobre un mirabolà per tal d'obtenir un prinyoner vigorós.

Mirabella de Nancy: en un primer moment el meu prinyoner el vaig identificar com a mirabella de Nancy, per que l'estructura de ramificació i les fotos que havia vist per internet semblaven idèntiques, per corroborar-ho li vaig demanar unes branques al Marco Sangiorgio d'ARBORECO per empeltar, aquest any ja han fet prunes i he pogut comprovar que són varietats diferents, la mirabella fa unes prunes una mica més grosses, més grogues de color i menys sucoses!, vaja, que m'ha agradat més el meu prinyoner!. No obstant, durant aquests anys he comprovat que moltes vegades la qualitat organolèptica de la fruita és inferior durant els dos o tres primers anys, per tant hauré d'esperar per fer una valoració definitiva.

mirabella de Nancy

Les mirabelles tenen l'orígen al centre de França, estan documentades des del 1420!, es van escampar per tota Europa i comprovo que estan relacionades amb els prinyoners.

Cascabellicos: es una altra prunera tradicional molt antiga que només ha sobreviscut a les valls del pirineu, en textes antics apareix referenciada a tot el llevant peninsular.
En tinc dos arbres que també han vingut de Sorribes, però encara no han produït, aquest proper 2016 segur que ja toca!, confío en poder-les definir millor.

cascabellicos

sembla que el nom prové del fet que tenen llarg el peduncle i pengen com cascavells! 

Prunes europees: Viatjant per les comarques de muntanya m'he parat moltes vegades a contemplar les magnífiques pruneres que creixen ara abandonades en els marges dels prats, són força heterogènies degut a que en el passat es multiplicaven per pinyols, però la característica comuna es que procedeixen de la mateixa població de pruneres europees que durant segles s'han expandit per tota europa.
N'he recopilat les varietats més definides, són les següents:




Rovell d'ou: el Consell Comarcal del Pallars Sobirà van realitzar una prospecció de varietats de fruiters i d'horta d'arreu de la comarca, amb el que van trobar van crear un arborètum amb una vintena de varietats.
D'arrel d'una visita que els hi vaig fer el gener del 2014 em vaig endur material per empeltar, entre d'altres una prunera anomenada rovell d'ou, que sembla que fa unes prunes entre rodones i ovalades, de color groc, mes aviat petites i que maduren a mitjans d'agost al Pallars,  al baix Llobregat segurament quinze dies abans, ja es veurà!.

el catàleg del Consell Comarcal

  
Frare negre: tinc una prunera jove que sembla vigorosa, l'he obtingut de la prospecció efectuada a la Garrotxa pel Guillem Arribas. aquest any ja ha produït les primeres prunes, petites, el.líptiques, fosques, de carn verd-grogosa i dolça al madurar.

frare negre

Colló de frare: es una varietat que he obtingut d'ARBORECO, opino que és una de les varietats més esteses per les comarques de muntanya, però també és força variable degut a la reproducció per pinyol, el que també es tradueix en diversitat de noms, probablement una altra pruna anomenada frare verd és la mateixa que colló de frare, es qüestió de temps que ho esbrini!
En tot cas, és una prunera vigorosa, de llarga vida, pel Pirineu pots trobar exemplars amb una edat estimada entre 50 i 70 anys, rarament més.

prunes colló de frare

la meva frare verd

Fa unes prunes de mida mitjana, el·líptiques, grogues i dolces al madurar, també cal dir que igual com totes les prunes que maduren entrat l'estiu, es corquen bastant! 

Altres pruneres europees:
Julienc: aquesta és una varietat botànica, Prunus insititia, al baix Llobregat sempre l'hem conegut com a Julienc per que s'ha utilitzat tradicionalment com a porta-empelts pels presseguers, és l'única prunera compatible amb els presseguers i alhora és resistent a la clorosis fèrrica, a l'asfixia radicular i a la salinitat moderada, per tant era l'únic porta-empelts utilitzable fins que es va generalitzar l'ús del peu GF-305 primer i GF-677 a partir de la dècada dels 80, des d'aleshores ja no s'ha tornat a utilitzar, entre d'altres motius per que té menys vigor i treu molts rebrots d'arrel.
A la península ibèrica el coneixen per "san Julián", especialment en el llevant peninsular on també l'han utilitzat com a porta-empelts, ara en tenen una versió millorada: adesoto 101, per utilitzar en terres difícils.

el meu julienc en un marge del camp

Respecte a les prunes, en el baix Llobregat no s'han consumit mai, no són apreciades, però sí en fan melmelades en altres regions d'Europa.
Les prunes són lleugerament ovalades, grosses, morades fosques i recobertes de pruïna, de carn groga i es deixen menjar quan estan madures!

prunes julienques

Pruna de sant Miquel: opino que es un altre clon varietal de les pruneres europees, allargades, grogues, no massa grans, en aquest cas es força bona però té l'inconvenient que madura massa tard, aixó es tradueix en que es corquen totes!.
La característica principal d'aquesta varietat es que l'arbre té un desenvolupament vertical, en forma de fus, és molt difícil obrir-la. El meu arbre el deixo creixer lliurament.

prunera sant Miquel

 Pruna d'assecar: me la va facilitar un amic i he acabat descobrint que es tracta d'una varietat americana, s'anomena stanley i es la que es ven seca  com a pruna de califòrnia per fer els guisats!.
Es molt productiva i enseguida les he pogut tastar, molt bones madures!

prunes stanley

Són prunes grosses, el·líptiques, de pell blau fosc, de carn groga-verdosa, amb alt contingut de sucre i que madura entrat l'agost. 


Pruna d'Agen: Se la considera una de les millors varietats tradicionals europees, que també ha estat present a la península ibèrica des de fa moltes dècades, la vaig comprar a ARBORECO l'any passat, a veure quan triga a fer prunes!
Són unes prunes molt similars a la stanley, probablement més petites, un pèl més arrodonides i de color mes violaci i a més també s'assequen per consumir com a pruna seca!

prunes fresques i seques

prunes d'agen

Pruna escagnarda: es una altra varietat europea obtinguda d'ARBORECO, sembla que prové de les famoses prunes de Damasc, que 2000 anys abans de Crist es van originar a Síria i es van escampar per les ribes del mediterrani.
Es una varietat de prunes grogues i allargades que maduren al juliol. Encara no les he tastat per que la prunera és jove.

LES PRUNERES

Bon dia, al juny vaig escriure sobre les pruneres primerenques i ara continuaré amb totes les que falten, bàsicament són tota la família de les clàudies i altres varietats europees força desconegudes per que mai s'han conreat amb finalitats comercials.
Falsa clàudia: és la primera en madurar de les clàudies, també rep el nom de clàudia d'Oullins o clàudia daurada, és grossa, lleugerament asimètrica, de pell verd mat per la pruïna, que en madurar gira a groc verdós, és carnosa, dolça i madura al juliol.
L'arbre és vigorós de jove, amb ramificacions erectes però poc tupides o amb poca ramificació fina, amb els anys perden vigor i aleshores costen d'esporgar per que les branques són dificils de rejovenir.

Fulla d'avellaner: també rep el nom de clàudia de washington, el que denota el seu orígen americà, és grossa com l'anterior i es cull uns dies més tard.
La seva característica principal és que no té una secció cilíndrica si no que en una galta hi té un solc longitudinal.
També és de color groc-verdós recoberta de pruïna.
La meva opinió és que és de qualitat inferior a la falsa clàudia, és menys sucosa i menys dolça.
És la prunera amb les fulles més grans, a més. força amples, d'aqui li ve el nom!
La prunera també és difícil d'esporgar un cop vella.

la meva fulla d'avellaner

Clàudia verda o reina clàudia: és la mare de totes les clàudies, també la més bona, té un punt de dolçor difícil de superar, llàstima que sigui petita!

prunes reina clàudia

Madura entrat l'agost i és difícil de valorar el punt exacte de maduració degut a que canvia poc de color, sota la capa de pruïna gira lleugerament a verd grogós. Es més fàcil amb el tacte, quan es nota tova ja és al punt de collir.
És necessària la presència d'altres varietats de clàudies per a una correcte pol.linització.

Clàudia violeta: tinc un arbre jove que encara no produeix, té unes fulles força dures, amb la nerviació molt marcada i de color verd fosc.

prunes clàudia violeta

Sembla que és més gran que la reina clàudia, simètrica, de carn fina, dolça i perfumada, i es cull entre finals d'agost i setembre.

Clàudia de tolosa: també anomenada de bavay, forma un arbre vigorós i força productiu, dóna unes prunes de bona mida, amb un solc longitudinal poc profund, del color verdós típic de les clàudies passa al madurar a un color indefinit (com es veu a la foto inferior) i que madura a principis de setembre.
Es una pruna de bon gust.

prunes clàudia de tolosa

Rogeta d'agost: també rep el nom de colló de mico, forma un arbre de creixement erecte, vigorós, que fa unes prunes el·líptiques amb un promontori força marcat a la base del peduncle, amb un solc longitudinal marcat i amb les dues galtes asimètriques, de color vermell fosc que madura a partir de finals d'agost. Té un punt d'acidesa fins que no és madura del tot.

prunes colló de mico

Llàgrima d'or: tinc un arbre jove que encara no ha entrat en producció, la conec de fa vint anys, tenia un camp amb dues varietats, amb els rengles intercalats per a una correcte pol·linització, un de rogeta d'agost i l'altre de llàgrima d'or.
Per tant puc dir que fa unes prunes allargades com una llimona prima de color groc, la recordo de carn verdosa, dura i poc sucosa, dolça ben madura.           Es cull a principis de setembre.  
 
   

ELS ALBERCOQUERS

Bon dia, avui parlaré dels meus albercoquers, en tinc pocs i encara joves, i com faig caure la fruita dels arbres petits per evitar que els senglars els trinxin, doncs que molts encara no els he tastat!.

Haig de dir que m'agradaria disposar de mes espai per afegir-hi més varietats, sembla que hi havia una gran riquesa de varietats d'albercoc en el llevant peninsular, i tot aixó s'està perdent!.

Albercoquer Canino: és una varietat espanyola amb unes quantes dècades de vida, és relativament gros, arrodonit, de color ataronjat i força dolç quan madura a mitjans de juny.

L'arbre és vigorós.

albercocs canino

Albercoquer Moniquí: és un arbre vigorós de creixement vertical que fa uns albercocs lleugerament ovalats de color crema amb una galta rosada on li toca el sol, madurat a l'arbre és molt dolç i sucós. Aquest any degut a les calorades han madurat els primers dies de juliol, uns quinze dies abans del que sería normal.

albercocs moniquí

Albercoc Roig del Rosselló: tinc dos arbres d'aquesta varietat, el primer li vaig adquirir al Guillem Arribas, d'ECOAURA, un cultivador de varietats antigues que m'el va portar sense empeltar, nascut de pinyol, doncs sembla ser que aquesta varietat conserva molt les característiques pròpies.
L'altre arbre va venir de Ponts amb un altre nom: rusinyol, finalment he comprovat que el nom és una modificació de rouge du russillon, i de fet l'any passat tots dos arbres van madurar a mitjans de juliol, que és quan toca, tot i que aquest any han madurat quinze dies abans degut a la calor.
Els albercocs són ovalats i en la maduressa adquireixen una tonalitat més taronja que no pas vermella. Són força àcids fins que no arriben a una correcta maduració fisiològica.

albercoc roig del rosselló

Albercoc galta vermella: també rep el nom de pinyol dolç, aquesta varietat ha vingut de Mallorca on hi ha una associació que s'han dedicat a recuperar les varietats auctòctones de les Balears.

albercoquer monumental a Porreres, Mallorca

A Catalunya i especialment a la franja de ponent en el passat hi havia albercoquers amb el nom varietal pinyol dolç, però no havíen de ser necessàriament de la mateixa varietat, doncs obeeix a una característica del pinyol, que no és amarg i es podia menjar.

Albercoquer Galta roja: és una varietat valenciana força coneguda, madura a mitjans de juny, no es massa gran, de color entre blanc i groc i amb la galta assoleïada de color roig. la carn és blanca, sucosa i dolça.
L'arbre es força rústic, de port semi-erecte i força vigorós. 

albercocs galta roja

Albercoquer Morro de bou: és una varietat Mallorquina que he pogut tastar per primer cop, eren petits per que es un arbre jove però dolços!

albercocs Morro de bou

LES PRUNERES PRIMERENQUES

Bon dia, en aquestes dates les prunes primerenques ja han madurat, i especialment aquest any que amb les calorades que hem tingut ja des del maig la fruita ha madurat abans. Ara ja només queden les prunes d'estiu com les clàudies i totes les seves parentes.

La successió ha anat així:

Prunera Vallespir: és la primera a madurar, aquest any  en els primers dies de juny. Es una pruna mirabolana de mida justeta, groga i vermella al moment de madurar que gira a vermell fosc quan es passa, de carn tova, groga i sucosa, és acceptable de gust, especialment per que és la primera.

El meu arbre és molt vigoròs, fins el punt que li he fet una esporga lleugera per definir les branques principals i prou, té un aspecte de parasol, les branques amb el pes de la fruita es vinclen i acaben creixent horitzontals.

prunera vallespir

prunes vallespir

Prunera llevador: és la més coneguda de les pruneres mirabolanes, fins el punt que també en rep aquest nom: pruna mirabolà.

Madura a mitjans de juny i és de millor qüalitat  tan de mida com organolèptica que la vallespir.

També és un arbre vigorós, però amb creixement vertical, el que requereix d'una esporga el.laborada per tal de controlar i dirigir el creixement.

Com a curiositat diré que la meva família n'ha cultivat des de fa molts anys, i en tinc un mal record d'infantessa per que el dia de sant Joan tocava anar a collir prunes!, aixó vol dir que si anava de revetlla a l'endemà havia de matinar!, tan sí com sí!

Però la curiositat és que ara maduren quinze dies abans!, he calculat que s'ha avançat la maduració un dia cada dos anys que han passat, o sigui: quinze dies en trenta anys!, per que algú negui a aquestes alçades el canvi climàtic!!!!

prunera llevador

prunes llevador

Prunera Rosella: aquesta varietat  jo la vaig conèixer amb un altre nom: juliana, madura després de la llevador, ara a finals de juny. És una pruna grossa, groga amb taques vermelles on li toca el sol,
però que en sobremadurar es torna fosca, les que he tastat aquest any després de vint de no fer-ho eren dolçes i força bones, però de jove que en tenia tot un camp al secà i sobre argila, les recordo amb un punt d'acidessa que només el perdíen quan éren molt madures.
Forma un arbre vigorós.

pruna juliana o rosella

Prunera Negreta o Pasqualet: vaig obtenir aquesta varietat del parc Agrari del Baix Llobregat, abans no la coneixía, i em sorprèn que no s'hagués cultivat amb més profusió per que és força bona!
És una pruna grossa, fosca, de carn vermella i molt dolça.
L'arbre és vigorós i molt fèrtil, ha d'estar convenientment esporgat per que les prunes no quedin petites.

prunes negreta

Prunera Japonesa: aquesta varietat és la primera prunera asiàtica que es va introduir, probablement farà uns vuitanta anys.  
Ara madura a principis de juliol, però jo recordo de petit que maduràven a mitjans de mes, coses del canvi climàtic!
Es una pruna grossa, groga, amb una mica de punxa i recoberta de pruïna que la fa translúcida, quan es frega queda totalment llüenta.
És àcida fins que no assoleix la plena maduresa, si aquesta passa a l'arbre aleshores es molt bona i dolça.
L'arbre és vigorós i té un creixement horitzontal, formant arbres amb forma de parasol força bonics.

prunes japoneses

Prunera Santa Rosa: n'havia sentit a parlar però no les coneixia, he hagut d'esperar que el meu arbre fes prunes per poder tastar-les!, i sí, m'han agradat!, són com aromàtiques, grosses, vermelloses tendint a fosques quan maduren, sucoses. 
Però tenen un problema en cultiu ecològic, són les primeres en corcar-se!, totes les varietats anteriors es poden cultivar en ecològic per que encara no es corquen, a partir de la santa rosa que madura entrat el juliol ja es corquen totes!

prunes santa rosa

EL PRAT AL JUNY

Bon dia, ha entrat l'estiu i es moment de fer balanç de com ha anat el prat de flors silvestres, he pogut regar a estesa en tres ocasions i per fí el passat dia 15 de juny tres tormentes consecutives van deixar anar 50 l/m2!, la riera ja estava seca i ara torna a portar aigua per quinze dies més!, miraré si puc fer una altra regada...

En tot cas, a finals d'hivern el prat era curt i dominat per margaridoies com es veu a la foto inferior,

margaridoies

posteriorment van florir els dents de lleó, el botó d'or, la gatassa, el mill gruà, el corniol, les malves, els alls roses, les margarides, les prunel.les, els trèbols, les corretjoles, les campanetes, l'herba de sant joan, la de santa margarida... 

dent de lleó

mill gruà

botó d'or

corniol

margarida amb hoste

card amb abellot

herba de sant joan

prat amb prunel.les

herba sabonera

milfulles

alls roses

  Des de l'inici de la primavera el prat va anar creixent en alçada, dominat per les gramínies, anuals i perennes que sumen una quinzena d'espècies i que requerirán un capítol apart. En tot cas, totes les flors mencionades van brotar disperses entre les gramínies que són majoría.



barreja de flors

prat dominat per margarides

 Un cop entrats al mes de juny va començar a tombar-se l'herba i tot el prat va adquirir un aspecte desendreçat i lleig.
Però he esperat fins el 30 de juny a segar el camp per permetre que les flors més tardanes completessin la maduració de les llavors, a més que em sabía greu segar-lo degut a la gran profusió de papallones que hi havia alimentant-se i volant per arreu!

papallona zebrada

No obstant haig d'admetre que esperar tant ha tingut conseqüències, alguns arbres han parat el creixement degut a que les herbes han guanyat la competència pels nutrients.
Ara que he segat confío que inicïin una segona brotació, els regaré abundantment per que aixó passi.

el prat abans de segar

els cirerers segats

les pomeres segades