divendres, 6 de febrer del 2015

LA FINCA


Vull iniciar el blog fent un reconeixement als propietaris de can Planes, l'Enric i la Mª Teresa, que m'han recolçat en el meu projecte i que han sabut conservar el ric patrimoni de la finca, i quin homenatge millor que exposar el magnífic llegat que han  mantingut viu fins avui.   

CAN  PLANES

Els orígens d'aquesta masía es remonten al segle XIII, aleshores amb el nom mas vallvidrera (any 1249), posteriorment es va anomenar mas bovera, també mas savall i a finals del segle XIV (any 1385) apareix la nissaga Planes que li donen nom al mas, el van arranjar durant més de 400 anys, passant posteriorment a mans de la família Argelich fins que la fil.loxera els va arruïnar, l'any 1898 van vendre a la família dels Llanés, que l'han conservat fins a l'actualitat.
Aquesta masía de més de 2000 m2 edificats està formada per dos cossos,  el més antic conserva una inscripció d'unes reformes del 1615,  el segon cos, afegit al primer, data del 1682,  és el que es veu a l'imatge inferior.
El mas disposava de cups i premses, celler, magatzems, estables, corrals per ovelles, porqueres, pallissa i molí fariner.
Va allotjar a trenta treballadors que s'ocupaven de les tasques agrícoles i forestals, omplint de vida tota la finca.
Com anècdota, el cactus de 6 metres de la façana medía 10 cm tot just fa quinze anys!!!



can Planes
Aquesta activitat frenètica s'ha perdut en el passat, però encara queda dempeus bona part del patrimoni de la finca com la resclosa que intercepta  l'aigua de la riera de Vallvidrera, drenant-la filtrada a la mina que porta adossada. I es que aquest salt d'aigua es en realitat una gran obra d'enginyeria que porta varis segles en ple funcionament!. Els sobrants d'aquesta mina formen el raig que cau entre concrecions de tosca i que es veu a l'esquerra de la imatge inferior.



el salt d'aigua 


L'aigua de la mina en el passat anava per un canal descobert, però s'havia de netejar tot sovint i es va entubar ja fa més de cinquanta anys. Durant el recorregut fins a la bassa de la masía l'aigua es troba una altra mina excavada a la roca, per on hi circul.la per gravetat i que es aprofitada com a punt de cria per les salamandres, força abundants encara en aquesta finca.



la mina



Al final del recorregut l'aigua arriba a la bassa gran de can planes, força peculiar per la seva forma triangular, i es així per que en una d'aquestes puntes (la del fons de l'imatge)  hi havia l'obertura que manava l'aigua fins el molí, el seu cos encara es manté inalterat, però el seu interior s'ha rehabilitat com a habitatge. Es poden observar tres moles en els exteriors de la masía.
La bassa gran té una capacitat de vuit-cents m3 d'aigua, serveixen per regar els horts inferiors de la finca i també el meu camp.

                 
la bassa gran


Els sobrants de la bassa gran s'aboquen a una segona bassa de quaranta m3. Com a curiositat, hi tenim un reservori de vint-i-cinc barbs de cua roja que ja mesuren fins a trenta centímetres!, per si algun dia cal repoblar la riera.


la bassa petita

                                                                 
La finca també compta amb uns pous connectats per una mina per utilitzar com a aigua de boca,  en el passat es bombava mitjançant aspes mogudes pel vent, ja fa moltes dècades que van ser substituïdes per una bomba elèctrica que continúa pujant l'aigua fins la cisterna octogonal que es troba enfront de la masía.  
La cisterna en sí es destapada, però està coronada per una passera superior, circular i amb barana, i alhora té un cos exterior que la tanca i la cobreix, amb la seva escala d'accés, la porta i finestres, com veiem a la foto inferior.
                           


la cisterna
                           
La bassa gran té una sortida d'aigües que són conduïdes fins a una mina, a la seva sortida hi ha l'aqüeducte, l'any 2004 estava parcialment derruït i el vaig haver de restaurar per poder regar el meu camp.


l'aqüeducte
.pas inferior
Al final de l'aqüeducte, aquest salva la riera mitjançant un pont, just a l'entrega de les aigües al meu camp.


el pont de l'aqüeducte
A més, la finca compta amb un oratori consagrat a sant Venceslau en el marge del camí que porta a Molins de rei, la seva història es basa en uns fets reals, el 28 de setembre de l'any 1901 quan els avis dels actuals propietaris veníen en carro de Molins de rei es desfermà una tormenta elèctrica, just quan passaven pel lloc on hi ha l'oratori, va caure un llamp a l'arbre que teníen al damunt, el cavall es va espantar i van bolcar, però la providència va voler que no prenguessin mal, i en homenatge al sant del dia van construïr i consagrar l'oratori a sant Venceslau!


l'oratori