diumenge, 26 d’abril del 2015

LES FRUITES MÉS SILVESTRES

Bon dia, a partir d'aquesta entrada detallaré cada una de totes les varietats de fruiters que tinc, començaré per les més inusuals, les més silvestres, que bàsicament tinc plantades en els marges com els nesplers i les serveres.
Els nesplers, (Mespilus germanica)
La nespra és una de les fruites més antigues d'europa, pràcticament s'ha mantingut inalterada des de fa uns milers d'anys en que ha format part de la dieta humana, però també es una de les més oblidades!, gairebé ningú sap quin gust té!.  De fet aixó és mèrit de la seva pròpia naturalesa, ha de sobremadurar per tal de ser comestible, adquirint una textura pastosa i fosca que no convida gens a tastar-la!, però si et deixes de maníes i ho fas, descobreixes que sembla una melmelada granulosa i dolça, vaja, que no està malament!
nespres europeus
Tinc cinc arbres plantats en el marge del camp per que ofereixin aliment a la fauna a l'inici de l'hivern, i es que amb les primeres gelades acaben de madurar i aleshores els ocells se'ls mengen, en una època força desfavorable.
Formen uns arbres no massa grans, de forma arrodonida i de branques pèndules pel pes de la fruita.
Floreix al maig, a la punta d'una branca del mateix any.
flor de nespra
Els fruits es cullen al novembre i es deixen madurar en palla durant un parell de mesos.
S'empelta sobre arç blanc, codonyer i perera.

Les serveres, (Sorbus domestica)
La serva un fruit encara més oblidat que l'anterior!, es petit, de la mida d'una oliva grossa, de pell encerada de color groc-verdós amb la galta assoleïada tenyida de vermell, es cull al setembre-octubre i també s'ha de deixar sobremadurar en palla durant un mes, convertint-se també en una textura com de melmelada, però no acaba de perdre del tot l'astringència, principal motiu pel qual ja no es menja avui en dia.


serves
No obstant vaig localitzar fa tres anys un arbre magnífic dins el bosc de fruits més dolços, en vaig collir unes branques i n'he empeltat un dels cinc que tinc plantats en el marge.
La servera forma un arbre més gran que la majoria de fruiters, de tonalitats taronges a la tardor, i posseeix una de les millors fustes d'europa.
Els ginjolers (Ziziphus jujuba)
Es un arbre espinós originari del nord d'Àfrica que fa un fruit, el gínjol amb forma d'oliva grossa, madura a finals de setembre amb un color similar a un dàtil, també amb un pinyol gros.
gínjols madurs
El meu arbre encara és petit (mesura menys de dos metres), però ja he pogut tastar els gínjols i he de dir que em vaig endur una sorpresa!, éren força bons!

Els atzarolers (Crataegus azarolus) 
Es un parent de l'arç blanc, de fulles, flors i fruits més grossos, n'hi ha diverses varietats que es distingeixen pel color dels fruits, blancs, grocs o vermells.
El meu arbre el vaig comprar empeltat sobre codonyer i es de fruits vermells.

atzeroles
Però personalment no li trobo el què a aquesta fruita, té un punt d'acidesa i poca carn.

Els nesprers japonesos (Eriobotrya japonica)
Tinc un sol arbre nascut de pinyol, l'any passat va donar uns nespres excel.lents, però aquesta tardor passada no va florir!, el proper serà!
He descobert que hi ha un munt de varietats i que segurament el meu es de la varietat "tanaka", grossos, dolços i maduren al juny.
nespres madurs
Una curiositat, quan va arribar aquesta fruita del japó fa dos segles i escaig li van donar el nom de nespra per la similitud amb la nespra europea, amb el temps la nostra ha caigut en l'oblit i la japonesa li ha suplantat el nom!.

La moixera de pastor (Sorbus torminalis)
Es més un arbre de bosc que no pas fruiter de conreu, però en tinc mitja dotzena escampats pels marges per a l'alimentació dels ocells.
Fa uns fruits esfèrics marronosos amb els que es poden fer melmelades.
fruits de la moixera de pastor
flors
color de tardor
Es l'arbre amb la millor fusta d'Europa i hauria de formar part dels jardins i carrers d'arreu, és resistent, floreix, dóna fruits i a la tardor adquireix unes tonalitats taronges i vermelles d'una gran bellesa!

L'arboç (Arbutus unedo)
Es un altre arbre més de bosc que no pas de conreu, però com fan fruits deliciosos en tinc un parell en els marges.


fruits i flors d'arboç
Es un arbre de creixement lent però de llarga vida, els meus tot i esquifits ja han començat a fer cireres de pastor!.

Els magraners (Punica granatum)

En tinc un parell d'arbres en els marges, però desconec si tenen nom varietal, ja han fet magranes aquests dos últims anys.



magranes

Els codonyers (Cydonia oblonga)En tinc cinc arbres en els marges del camp, a mitjans d'abril es cobreixen de flors blanc-rosades, i a l'octubre maduren els codonys.


flors de codonyer
codonys per collir

La pomera borda (Malus sylvestris)
Es un dels ancestres de les pomeres cultivades, de fruits petits i àcids.

En tenia dues però aquest hivern n'he reempeltada una amb una altra varietat.



flors de pomera silvestre
pomes silvestres europees

   El perelloner  (Pyrus spinosa) 

Fa uns anys vaig descobrir un perelloner a la serra de l'ordal, en vaig collir unes branques i les vaig empeltar en unes pereres ercolines, les flors que van fer es van hibridar amb les ercolines, en vaig sembrar les llavors i van neixer uns peus amb la resistència del perelloner i el vigor de l'ercolina!, són els peus que he utilitzat per empeltar les meves pereres.  
perellons
I ara fa pocs anys vaig descobrir el perelloner monumental de prades, en vaig collir una branca i la vaig empeltar,ara tinc un clon del perelloner de prades !                
                                                                           
els primers perellons del meu perelloner de Prades
perelloner de Prades

                                                                   
L'aranyoner, (Prunus spinosa)
Tinc diversos aranyoners en els marges, ja hi eren, però els he podat i regat i he descobert que es poden fer arbres de quatre a cinc metres d'alts!
Són els primers arbres en florir juntament amb els ametllers, es cobreixen de floretes blanques que a finals d'estiu es converteixen en els aranyons, prunetes d'un centímetre de color blau fosc que no es poden menjar de lo astringents que són!, hauré d'aprendre a fer pacharán!



flors d'aranyoner

aranyons

dilluns, 20 d’abril del 2015

ELS FRUITERS DE VARIETATS ANTIGUES

Des de que vaig iniciar la col.lecció de fruiters l'any 2004, he anat cercant varietats i ara ja supera les 180!,  gairebé totes catalanes, entre pomeres, pereres, pruneres, cirerers, albercoquers, caquis presseguers, figueres i altres rareses com nespres i serveres.


El marc de plantació es ample, de 9 x 6 metres amb l'objectiu de que creixin lliures sense noses, que es desenvolupin al seu màxim potencial a semblança de les majestuoses pomeres i pereres centenàries que es poden veure a les valls del pirineu. 
les pomeres brotant

Com a portaempelts he utilitzat peus silvestres, fugint dels peus enanitzants de les plantacions comercials actuals,  però la vaig errar amb els peus pels presseguers i ara els estic substituint per un peu nou anomenat ROOTPAC-R, d'Agromillora SL, que sembla resistent a problemes d'arrels i sembla també de llarga vida. Finalment l'utilitzaré com a portaempelts de tots els prunus, inclosos els cirerers amb un empelt-pont de prunera ADARA.


Rootpac-R al peu d'un cirerer
A l'utilitzar peus silvestres algunes varietats de pereres i pomeres han trigat fins a vuit anys en entrar en producció, tot just ara començo a tastar-les!

Respecte els empelts, el que més utilitzo es el de corona amb dues púes, degut a que no necessita estar-hi a sobre com en tots els altres estils d'empelts que passen necessàriament per les cintes de plàstic, que has de comprovar tot sovint que no escanyin l'empelt.


empelt de corona de tres púes

No obstant també utilitzo l'empelt estival "d'ullet" (però cada vegada menys), l'empelt a "l'anglesa", que em permet empeltar sobre portaempelts del calibre d'un llàpis, i recentment he après a empeltar "d'estella", aquest em permet empeltar sobre portaempelts molt fins, de mig llàpis de calibre.
empelt a l'anglesa
empelt d'ullet

A més, també he realitzat forces empelts d'aproximació, o sigui, quan he observat que un arbre té un peu feble (que no té vigor), li he plantat un peu silvestre al costat, l'he empeltat de la mateixa varietat i posteriorment l'he cargolat sobre el tronc de l'arbre feble, en qüestió de tres a cinc anys es fusionen els dos troncs, passant aleshores el segon peu a donar vigor a l'arbre!
empelt de pomera per a fusionar
pomera qüasi fusionada

Els arbres els faig alts amb una esporga lleugera, amb dos objectius, per motius estètics, buscant una relació equilibrada entre tronc i capçada, i per que no hi arribin els senglars!, de fet els primers anys faig caure la fruita en verd per evitar que trinxin els arbres!
cirerer en flor

El sòl no es llaura mai, s'hi manté un prat permanent que s'enriqueix any rera any amb noves espècies herbàcies, i es que un dels objectius es recuperar el prat de flors silvestres que engalanàven en el passat els camps catalans! 
El prat es sega unes poques vegades a l'any, amb picadora accionada per tractor. L'herba es deixa picada sobre el terreny per tal de nodrir-lo i millorar-ne així la fertilitat.
el prat a finals d'hivern

El reg es realitza a estesa durant els mesos d'abril, maig i juny, però quan arriba la sequera estival, gestionant amb "seny" els 800 m3 de la bassa de la finca es pot "estirar" mitjançant un reg localitzat l'aigua fins que arribin les pluges de tardor. 
l'aigua de reg

Aquests primers deu anys no he realitzat tractaments fitosanitaris, bàsicament per que he fet caure la fruita per evitar els danys dels senglars i també com no hi depenc econòmicament no m'han importat les pèrdues que es poguessin produir, però a partir d'ara en que cada arbre donarà uns quants quilos de fruita, ho portaré en "ecològic", ja veurem què en surt!, en tot cas amb una petita part per tastar-ho em conformo!, la resta ho deixo per les bestioles! .


divendres, 17 d’abril del 2015

L'ESTANY, segona part, ELS AMFIBIS

Els  amfibis


Sóc conscient del declivi dels amfibis des de petit en que em dedicava a recórrer les basses i cisternes d'aigua dels camps aleshores recentment abandonats per tal de rescatar les serps, gripaus, granotes i salamandres que hi trobava atrapats, fins i tot recordo mitja dotzena de reinetes blaves!.  trenta anys després tot aixó ha desaparegut, ja no he vist cap més reineta blava, els punts d'aigua a Collserola s'han perdut, de tòtils en prou feines en queden i les salamandres han patit la mateixa sort, ja no hi ha torrents amb aigua, gairebé ni tan sols fonts!

Vaig construir el meu estany pensant en ajudar als amfibis, no tenia clar què passaria....  i deu anys després puc afirmar rotundament que ha estat un èxit!!!,  vaja, que probablement és un dels punts més importants de Collserola per a la reproducció dels amfibis!

l'estany a l'abril
Els gripauets  (Pelodytes punctatus)
La temporada de cria comença amb les primeres pluges de tardor, aleshores apareixen els gripauets, també anomenats granoteta de puntets, i que tenen la particularitat de cantar sota l'aigua

gripauet
L'any 2008 vaig veure els primers exemplars dins l'aigua, tot just cinc que a l'any següent ja eren el doble i el 2010 arribaven a una vuitantena!
La posta es una pila d'ous adossada a les tiges subaquàtiques de la cua de cavall.
Al març hi ha una segona temporada de posta, aquest 2015 també ha estat força nombrosa.
Durant la resta de l'any viuen amagats sota les pedres i en forats, i encara és hora que en vegi algun!

Les salamandres  (Salamandra salamandra)
Quan afluixa la calor després de les pluges de tardor surten les salamandres a criar,  el més curiós es que només les veus uns pocs dies a l'any, durant les "nits de salamandres", són aquelles en que ha plogut, la temperatura és fresca, no fa vent i la humitat és molt alta, aleshores surten a recórrer el bosc buscant els punts d'aigua on poder criar, es en aquests desplaçaments quan són atropellades al travessar les carreteres!

femella abans de parir

Les femelles pareixen a l'aigua cries que mesuren entre dos i quatre centímetres, quan això passa en l'interior d'una mina amb poc aliment poden recórrer al canibalisme i trigar fins a dos anys en sortir de l'aigua, en canvi en el meu estany triguen menys de sis mesos degut a tot l'aliment que hi troben, dàfnies, gammàrids i tota mena de petits invertebrats aquàtics.
La tardor del 2006 van aparèixer les primeres femelles a criar i any rera any s'ha anat incrementant el nombre de femelles, ara ja en són unes desenes, en una sola "nit de salamandres" vaig comptabilitzar 21 exemplars a l'entorn de l'estany!

cria de salamandra

Els gripaus comuns  (Bufo bufo)
Desconeixia que en quedessin a Collserola, però el febrer de l'any 2009 va aparèixer una femella a l'estany que s'hi va estar tres setmanes, va tornar els següents dos anys, no vaig veure cap posta, però en algun moment deuria passar alguna cosa per que el 2012 ja n'eren tres!,  nou el 2013 i vint-i-un el 2014!
Aquest 2015 he fet menys recomptes, però una nit de febrer també en vaig comptar vint-i-un!
L'any passat vaig localitzar només dues postes i aquest any quatre, enredades entre les plantes aquàtiques, els capgrossos van néixer la última setmana de març i n'hi ha milers!, totalment negres d'un centímetre.


parella en amplexe


capgrossos de gripau comú
Les reinetes  (Hyla meridionalis)
Fa trenta anys que no he vist cap reineta blava!, el seu color es deu a una mutació en la pigmentació de la pell.
reineta blava
les reinetes del meu estany són les típiques verdes, com la d'abaix, apareixen a mitjans d'abril enfilades damunt les fulles del lliri groc, el seu cant és el mes fort d'entre els amfibis, viuen camuflades entre la vegetació, no cal que sigui a prop de l'aigua on només hi van per criar.
reineta
La primera reineta va trigar quatre anys a aparèixer, era l'any 2009, a l'any següent ja n'eren sis!, i el 2011 ja en vaig comptar vint-i-una! des d'aleshores s'ha mantingut la població degut a l'aparició de serps d'aigua.

Les granotes verdes  (Pelophylax perezi)
Van ser les primeres a arribar a l'estany, ràpidament van anar a més i l'any 2008 hi va haver una explosió demogràfica amb milers de granotetes que es van anar escampant en busca d'aliment, dos mesos després havien remuntat la riera propera fins dos quilòmetres amunt!



granota verda sobre els nenúfars
Posteriorment van aparèixer dues serps d'aigua que també van criar, i amb tanta serp junta les granotes verdes i les reinetes han criat poc.
Ho he "solucionat" traslladant les serps als aiguamolls de Molins de rei on tenen molt d'espai per a elles.

Els gripaus corredors  (Bufo calamita)  
Probablement amants com són dels ambients secs troben massa humit el meu prat, no obstant n'hi han passat, tant pel prat com per l'estany, de fet aquests tres últims novembres ha vingut a l'aigua una femella durant quinze dies, però en tot moment l'he vist sola! 


gripau corredor
Els tòtils (Alytes obstetricans)
En el passat n'hi havia forces a la vall però pràcticament havien desaparegut, aquests últims anys en sentia un en un marge del camp, però sembla que estava sol.
tòtil mascle carregant amb els ous.

Per tot això l'any 2012 i 2013 l'associació Galanthus va alliberar un miler de capgrossos per tal d'establir una colònia en l'entorn del camp.

Els gripaus d'esperons (Pelobates cultripes)
Sembla que abundants en el passat en algunes contrades, aquests últims anys han estat a punt de desaparèixer, per això la societat catalana d'herpetología els anys 2013 i 2014 van alliberar uns centenars de capgrossos , amb la idea de formar una nova colònia, el temps dirà, triguen de tres a quatre anys en madurar!

gripau d'esperons
A més dels amfibis, també hi ha serps d'aigua, una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) que va aparèixer l'any 2010 després d'un període de pluges en que va remuntar la riera de Vallvidrera des del riu Llobregat,  posteriorment també ha viatjat vàries vegades des de l'estany fins la bassa gran de can planes que es troba a 300 metres, on actualment es troba!.
També hi ha aus que visiten l'estany com bernats pescaires, ànecs collverd (que hi han criat), polles d'aigua (que també hi han criat), martinets, blauets i últimament en diverses ocasions un agró roig.


serp d'aigua



divendres, 10 d’abril del 2015

L'ESTANY, primera part




Avui parlaré de l'estany, la joia del meu camp!,  el vaig excavar en una raconada argilosa per evitar-me plastificar-lo, i es que mesura uns 140 m2!
Hi havia dos objectius, que em servís de laminador d'aigua i per controlar-ne el cabal durant el reg del camp, i com a punt de cría d'anfibis, el que ha resultat un èxit rotund!


l'estany a finals d'hivern

Per omplir-lo d'aigua vaig soterrar 300 metres de manguera de 40 mm de diàmetre, connectada a la bassa gran de can planes amb la finalitat de tenir un cabal constant d' 1/3 de litre cada segon.



la bassa gran de can planes


Abans d'entregar l'aigua de la bassa a l'estany vaig idear un seguit de quatre salts d'aigua amb la finalitat d'oxigenar-la, i es que la captació es del fons de la bassa on hi ha processos d'anoxia, fet solucionable amb les fonts creades.



la tercera font

la última font



La fondària es de 70 cm, amb una franja de vegetació aqüàtica formada per lliri groc, joncs, salicària, scirp silvàtic, menta d'aigua, cua de cavall, api bord i càrex pèndul, i en el centre dues mates de nenúfars envoltades sota l'aigua de denses masses de llapó pudent (Chara vulgaris), ideals per que s'hi amaguin els capgrossos i les críes de salamandra.

els nenufars brotant a l'abril


vegetació subaqüàtica 

Arribat l'estiu la vegetació ha crescut tant que en prou feines queda un terç de l'estany lliure de plantes, però aleshores proliferen les llentíes d'aigua i acaben per cobrir tota la superficie.
Arribat l'agost i coïncidint amb la sequera estival que es pateix a la vall, es el moment de tancar l'aigua, aleshores en quinze dies s'asseca i a primers de setembre ja es pot entrar a tallar la vegetació. S'ha de tallar per evitar que ofeguin l'estany, només caldríen dos anys sense fer-ho!
Un cop arriben les primeres pluges de tardor i es refà el sistema hídric de la vall es pot tornar a omplir l'estany, iniciant-se el cicle de la vida amb els gripauets i les salamandres... però d'aixó en parlaré a la següent entrada.

salicària


lliri groc

cua de cavall


menta d'aigua