L'ESTANY AL MAIG

Bon dia, acabem de passar la primera onada de calor que diuen podría ser històrica en un mes de maig, aquí no s'ha arribat als trenta graus però el que tinc clar es que no trigarà a assecar-se la riera!, fa molt de temps que no plou bé, 33 litres a finals de març, que ja queda lluny i la riera de Vallvidrera que cada dia porta menys aigua!, per tant, la cosa no pinta gens bé i començaran aviat els problemes amb la sequera.

l'estany al maig

En tot cas, mentres encara queda aigua vaig a fer balanç de com va la primavera, els capgrossos de gripauet que van neixer a l'octubre ja estan sortint de l'aigua, les cries de salamandra també, n'he vist algunes ja pels marges de l'estany!

Hi ha milers de capgrossos de gripau comú, petits i negres que sortiran de l'aigua segurament al juny.

A finals d'abril hi va haver una posta multitudinària de granota verda, van neixer deu dies després i ara estan camuflats sota la vegetació aquàtica, hauran de completar el cicle abans de mitjans d'agost que es quan previsiblement s'assecarà.

la posta dins l'estany

granota verda sobre els nenúfars

Les reinetes estan cantant ara, però n'hi ha poques, mitja dotzena potser, les dues serps d'aigua que vaig retirar l'any passat van fer força feina!,  a veure si es recupera la població.

reineta del meu estany

gammàrids com aquest a cabaços!

Els habitants més nombrosos de l'estany són unes gambetes petites, probablement superaríen el milió d'individus!, es vessen pel canal de desguàs i es podrien recollir a palades!, són l'aliment principal de les cries de salamandra i de les larves de libèl.lula i ara descobreixo que són les gambetes que es venen seques en pots de menjar per a tortugues!.

barquer

Uns altres habitants nombrosos són els barquers, neden d'esquenes a batzagades perseguint tots els insectes que cauen a l'aigua, celebro la seva presencia per que són els responsables de la manca de larves de mosquit, no en deixen ni una!

libèl.lules

Uns altres insectes molt vistosos són les libèl.lules, ara n'hi ha forces i grosses, amés d'innombrables larves que es mouen pel fons caçant dàfnies, gambetes i capgrossos petits, tot i que haig d'admetre que em costa diferenciar les larves de libèl.lules de les larves d'espiadimonis que van aparèixer en masa a dipositar els ous a l'octubre!,  en van venir uns de blaus com els de sota

espiadimonis blau

i també en van venir de vermelles, en els dos casos els tinc pendents d'identificar, sembla ser que hi ha unes 70 espècies a catalunya!

espiadimonis vermell

He tornat a veure serps d'aigua, una de petita que només es pot alimentar de capgrossos i una de grossa que si tinc oportunitat d'atrapar-la la traslladaré als aiguamolls de molins de rei per tal de presevar la població de granotes.

la serp petita

Respecte a la vegetació, està esplèndida, els nenúfars i la resta de vegetació aquàtica estan a punt de cobrir tot l'estany, com es veu a la foto de dalt de tot. Els lliris grocs han florit i la cua de cavall cobreix tots els marges.

els lliris grocs florits

Fa uns dies m'he endut una sorpresa, ha aparegut una mata de ranuncle aquàtic en el meu estany! em fa força il.lusió per que els havia vist per extremadura i frança però no sabia que n'hi haguessin a prop!, intueixo que ho ha portat engantxat a les potes o en el plomatge l'agró roig que va visitar l'estany durant el març i l'abril.

Ranunculus trichophyllus

L'he identificat com a Ranunculus trichopyllus,  sembla que n'hi ha una població que s'expandeix pel riu Llobregat en el seu tram del bages.

A mitjans de maig han florit els nenúfars!, a partir d'ara hi haurà una dotzena de flors a cada una de les dues mates.

les primeres flors de nenúfar

I també el que passarà es que les llentíes d'aigua acabaran cobrint tota la làmina d'aigua, intento eliminar-les cada any  per que impedeixen l'entrada de llum però es una missió impossible!, es reprodueixen exponencialment! 

llenties d'aigua

LES FIGUERES

Les figueres són la meva asignatura pendent!, però no tinc més espai! en tinc vuit varietats en el marge i no m'en caben més.
Inicialment només coneixía les coll de dama negres i blanques, i amb el temps he anat descobrint infinitats de varietats, fins i tot he descobert a Mallorca la millor i més complerta col.lecció de figueres de tot el món!, es tracta del camp d'experimentació de figueres de son mut nou, a Llucmajor, on sembla que hi tenen més de 400 varietats!, us facilito l'enllaç per que en feu una ullada.

figuera estalonada a Formentera

També hi ha a Badajoz el Banco de germoplasma de higuera de la finca la orden-valsequera, depenent de l'Estat, que tenen una col.lecció de qüasi 400 varietats també de tot el món, podeu fer-li una ullada a l'enllaç on hi ha la caracterització de totes les varietats, incloses les meves!
  

assecant figues en una altra època

diversitat de figues!

Es sorprenent que es puguin diferenciar les 600 varietats existents!
Per sort jo només en tinc vuit!
-Coll de dama negra: la més famosa de les figues!
en tinc un arbre jove que ja produeix figues excelents, el vaig treure d'un rebrot de soca d'una figuera de la masía de can Ribes de Molins de rei.

coll de dama negra

-Coll de dama blanca: Fa trenta anys tenia una figuera d'aquesta varietat molt grossa, però cada cop que plovía hi havia sedimentacions de llims en aquell racó de camp i va morir per ofegament de les arrels, i tot i que són molt rústiques i resistents a la sequera, alhora les seves arrels són molt sensibles als canvis sobtats. 
Ara en tinc una de jove que encara no ha produit.

coll de dama blanca

-Ull de perdiu: vaig trobar aquesta varietat en una finca veína i en vaig fer un empelt d'ullet sobre una figuera envellida que tenia en un marge.
Fa unes figues blanques i dolces a partir de setembre.
Es una varietat molt antiga que es troba per tots els païssos catalans.

-Napolitana negra: Es una figa grossa força apreciada, fa algunes bàcores o figa-flors a partir de l'agost, posteriorment entrat el setembre vénen les figues, més petites i molt bones.
En vaig plantar un arbre comprat fa dos anys, a veure si tasto alguna figa aquest estiu!.

napolitana negra

-Napolitana blanca: fa dos anys vaig localitzar un exemplar en un camp de molins de rei i en vaig fer un empelt de corona, va anar bé, a veure quan tasto la primera figa!
Segons els llibres, no es tan bona com la negra, i no fa bàcores o figa-flors.

-Bordissot blanca: probablement es una de les varietats més antigues que existeixen, ja està documentada en el segle XV, però podria ser encara més antiga per que sembla que "bordissot" deriva de burjassot, població de valència que en reclama l'orígen. Es va escampar pels Païssos Catalans i són també d'aquesta varietat les famoses figues de Fraga.

bordissot blanca

Tinc un arbre jove que vaig arrencar sent un rebrot de soca d'una figuera centenària que es troba al costat de la masía de can ferrés de Molins de rei.
Les figues que he tastat en diverses ocasions són idèntiques a les de la foto!, són dolces i de molta qüalitat, de fet són les millors figues per assecar!

- Figa sajola: és una varietat força anomenada pels pagesos "veterans" de Molins i rodalíes, però que ningú conservava i que ha costat de trobar, finalment un conegut n'ha localitzat un exemplar a Corbera de llobregat, em va portar una sola branqueta i en vaig fer una estaca que ha arrelat!,  aquest any l'he plantat al terra per que es faci més gruixuda.
Sembla que és una figa blanca, bona, que s'havia utilitzat per assecar, però he trobat disparitat de criteris sobre les seves característiques, així que hauré d'esperar uns anys per tastar-les i caracteritzar-les.

figues de sajola

 -Figa sajola negra: d'aquesta varietat no n'havia sentit a parlar, m'en van dur dues branques juntament amb la sajola blanca, en vaig fer un empelt de corona que ha anat bé. He trobat poca informació a la xarxa sobre aquesta varietat, sembla que es petita, bona i madura al setembre.
Hauré d'esperar uns anys per caracteritzar-les.

ELS CAQUIS

Hola, en aquesta ocasió parlarem de caquis, m'agraden força i en tinc cinc varietats, bé!, tres arbres productius i dos empelts d'aquest any que encara trigaran de quatre a cinc a anys a produir!
Les meves varietats són aquestes:

Caqui  tomatero, (hatchiya).
Hatchiya és el seu nom japonès.
Es el primer caqui en madurar dels "tradicionals", a mitjans de setembre, es astringent com totes les varietats antigues, però al madurar la perd enseguida.
Es de mida mitjana, arrodonit i lleugerament xato.

caqui tomatero

Es una varietat que s'havia cultivat força en el passat però que es troba en forta regressió, a Molins de rei ja no en queda cap conreu, tant sols arbres aïllats i en molts casos abandonats però que subsisteixen degut a la seva resistència i longevitat.

caqui monumental abandonat a Molins de rei

Caqui "tipus" o gordo, (toyama).
Toyama és el seu nom japonès.
Es una altra varietat de caqui que s'havia cultivat força, en queden arbres aïllats com en el cas del tomatero.
És mes gros i també més astringent.
Comencen a madurar per sant miquel els primers que tenen tares, i van madurant escalonadament, els últims maduren a l'arbre per Nadal quan ja no queden fulles.
Si es cullen en verd costen molt de fer madurar, sense etilè es panseixen abans de fer-ho.
Aquest any passat vaig aprendre a madurar-los introduint-los en una bossa de plàstic amb un gotet de conyac durant tres dies!, i funciona!

caqui gordo o toyama

el meu caqui 

Caqui  picudo, (kostata)
Kostata és el seu nom japonès.
De fet, no el tinc encara a la meva col.lecció, hi ha catalogats com a arbres singulars per part del parc de Collserola dos exemplars a la finca veina, ara que per fí els he identificat (he trigat vint anys!, no en conec cap més a Molins de rei), prometo fer-ne un empelt, ja tinc plantat el peu.
Són uns arbres grans que fan uns caquis punxeguts, amb una capa cerosa que els fa mats, són molt astringents, triguen molt a madurar i es queden penjats a l'arbre fins que glaça.
Amb el mètode casolà de madurar-los per fí els podré tastar!

caqui picudo o kostata

caqui picudo monumental a Molins de Rei

Caqui roig brillant,  (persimon)

Arribat aquí, haig d'admetre que fins l'any passat pensava que "persimon" era una nova varietat, ara sé que els que es comercialitzen són de la varietat roig brillant, que persimon es una forma de maduració basada en etanol que funciona amb totes les varietats astringents com les anteriorment descrites. La forma casolana consisteix en tancar-los dins una bossa de plàstic amb un got de conyac (sense mullar-los), al tercer dia ja han perdut l'astringència, són dolços amb textura forta (es poden pelar com una poma)

El meu arbre entrarà en producció aquest any.

caqui roig brillant

Caqui de virgínia,  (cv.  Diospyros virginiana)

Fa dos anys em van portar unes branques d'un cultivar (varietat) del caqui de virgínia, aquí coneixem amb aquest nom al peu que tradicionalment s'ha utilitzat per empeltar-hi al damunt els caquis, aquest peu molt resistent emet rebrots d'arrel i pot naturalitzar-se en els marges dels camps o en terrenys abandonats, fa uns caquis petits que habitualment no es mengen. Hi ha peus mascle i peus femella.
Aquest peu va venir de nord amèrica com a porta-empelts, però allà els indis ja el cultivaven i n'havien seleccionat algunes varietats.
Jo apart de tenir els peus silvestres tinc ara una d'aquestes varietats índies, però encara no els he pogut tastar, fa unes fulles molt més grosses i pubescents, però sobretot són molt peludes les  branquetes, amb un color grisós vellutat. 

caquis de virgínia

Caqui Fuyu:
Tot i que no es una varietat tradicional i/o antiga, és el que completa la meva col.lecció de caquis.
Tot just és acabat d'empeltar i encara passaran quatre anys abans no els pugui tastar!
Es una varietat ja àmpliament representada a les botigues, per tant, no cal cap comentari.

caqui fuyu