LES POMERES 

Bon dia, a aquestes alçades encara no havia publicat res de pomeres, bàsicament per que els ocells ho piquen tot en verd i no arriba a madurar!, fins que els arbres ja han crescut i fan suficients pomes per que se'n salvi alguna per poder-la caracteritzar!.
Entre les pomeres primerenques hi ha les pomeres de sant Joan, no són cap meravella gustativa però tenen la particularitat de ser les primeres en madurar!.
En tinc tres varietats, dues des d'aquest any que evidentment no he pogut caracteritzar:

Pomera de sant Joan de mata baixa: en tinc tres esqueixos arrelats aparcats en un marge en espera de trobar-els-hi la ubicació definitiva,  me les va facilitar l'Emili Soms d'Arbúcies (El pomari de l'Emili).
És una varietat de pomera de mata baixa que rarament supera el metre i mig, es reprodueix per rebrots d'arrel formant colònies, abans es plantaven en els marges de les vinyes. Fan unes pomes no massa grans, verdoses virant a groc i es consumien per sant Joan coent-les al foc, suposo que en fresc no deu ser especialment bona.... encara trigaré uns anys a tastat-les!

Pomera de sant Joan de Corbera de Llobregat: me la va facilitar un amic, Jordi Boltà, la cuidava el seu pare en un mas anomenat can Planes, de Corbera de Llobregat, aquesta sí la vaig tastar, fregida!, en làmines, i haig de dir que estava molt bona!.
L'arbre ja tenia desenvolupament arbori, la poma era petita i verdosa, però no la vaig tastar en fresc.

Pomera de sant Joan vermella: aquesta varietat la tinc des del 2006, va sortir de la col.lecció del parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa.

pomes de sant Joan vermelles

De fet no madura per sant Joan, si no un mes més tard!, intueixo que el nom li ve pel fet que per sant Joan comencen a agafar color les pomes corcades i entrat el juliol ja maduren totes. Són boniques, totes vermelles, però quan les tastes... no repeteixes!, vaja, que no són gaire bones!

Pomera de Sant Jaume: tinc un arbre d'aquesta varietat amb dos troncs, cada un empeltat amb un clon varietal diferent, un com a sant Jaume àcid i l'altre com a sant Jaume dolç, aquesta última encara no la he tastat.

Són unes pomes grosses, ratllades de vermell, maduren a finals de juliol, es corquen bastant i almenys les àcides no les trobo de massa qualitat.

Pomera Moscatell: considero que és la primera poma "bona" en madurar, entrat l'agost, la vaig obtenir de l'Emili Soms d'Arbúcies i aquest 2016 ha produït en abundància per primera vegada.

poma moscatell

 El nom li ve per que recorda una mica l'aroma del moscatell, és verdosa virant a groc amb estries vermelles, de carn cruixent, i sense ser excepcional sí la recomanaria!

Pomera Periquet: és una varietat de l'Anoia, la vaig obtenir a través d'ARBORECO. madura al setembre, vira a groc, no és massa gran i és cruixent i molt dolça, fins el punt que ja es pot menjar a l'agost.

L'arbre és vigorós amb la particularitat que té un desenvolupament tipus avellaner, o sigui, treu branques verticals des del tronc molt vigoroses que es van ramificant els següents anys, amb el pes de la fruita es vinclen i baixen més cada any, alhora surten noves branques vigoroses del tronc per tal de substituir l'espai deixat per les que es vinclen.

pomes periquet

Pomera Reineta Daurada: és una varietat originaria dels Pirineus orientals, me la va facilitar ARBORECO, és un arbre vigorós amb creixement horitzontal.
Les pomes són grosses, planes com totes les reinetes, entre verdoses i grogues.amb un punt d'acidesa i madura al setembre.

reineta daurada

Pomera Palau del Bisbe: és una de les poques varietats bianuals que tinc, va sortir del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, no és massa gran però bàsicament per que l'any que toca produir carrega molt!.
Són pomes dolces que maduren al setembre i no es guarden gaire.
L'arbre te estructura piramidal, amb branques formant capes.

pomes Palau del Bisbe

Pomera Santa Eugènia: també la vaig obtenir a través del Guillem Arribas, procedent del P.N. de la zona volcànica de la garrotxa, és un arbre vigorós, amb port expansiu i obert que carrega bastant, de tant en tant es pren un any sabàtic.

Les pomes són una mica allargades, primer estriades de vermell però acaben bastant vermelles. Es deixen menjar just en el punt de maduració, posteriorment es tornen farinoses.

pomes santa Eugènia

LES PERERES

Bon dia, començo aquesta entrada per parlar sobre les meves pereres:
Perera Castells: és la primera en madurar, també se l'anomena de sant Joan degut a que unes dècades endarrere maduraven en aquestes dates, ara amb el canvi climàtic maduren quinze dies abans!.

peres castells afectades pel motejat al maig

El nom de la varietat es deu al port de l'arbre, te un creixement vertical molt marcat, a l'obrir-lo en vas forma unes "parets" verticals que creixerien en alçada sense límits si no se l'esporgués en alçada!.
És una varietat sensible al motejat, requereix emplaçaments ventilats i assolellats, si no s'omplen les peres de motejat que en fan inviable la seva comercialització. 

Perera Sermenya: ha estat la segona en madurar, cap a la tercera setmana de juny, les he tastat per primer cop després de dotze anys!, aquests últims ja en feia, però com són tan petites i no canvien de color, quan hi pensava ja no en quedava cap!, aquest any hi he atinat per que els senglars havien furgat sota l'arbre per menjar-se les caigudes!

peres sermenyes

Fa unes peretes de la mida de les de la foto!, es poden menjar senceres per que he comprovat que les llavors no quallen!.
L'arbre es mitjanament vigorós, però fa branques primes que es vinclen amb el pes escàs de les peres!
És una varietat tradicional estesa per tota la península, en algún lloc l'anomenen "siete en boca".

Perera Moscatella: és la tercera pera en madurar, és rodona, vermella en la galta assolellada, una mica més gran que la castells i amb un sabor que lleugerament recorda el moscatell.

peres moscatelles

El meu arbre ha trigat vuit anys en entrar en producció, però un cop comença és molt productiu.
És un arbre de gran desenvolupament amb estructura piramidal si se la deixa créixer lliurement, els primers anys els dards florals són autèntiques punxes!, un cop entra en producció ja les perd.  

la perera moscatella

El que sí haig de dir es que és sensible al motejat, una mica menys que la castells, però s'observa a la primera foto que sense tractament totes les peres estan tacades!, però no penetra a l'interior com en el cas de la castells.

Perera Camusina: madura alhora que la moscatella, també és el primer any que les he pogut tastar a plaer!, tenen la mida de la castells i s'assemblen molt, de fet, intueixo que les peres que es venen ara a principis de juliol com a peres castells en realitat són d'aquesta varietat!.

peres camosines

També es una varietat sensible al motejat, tant com la castells, a l'arbre hi tenia poques peres amb l'aspecte acceptable de les de la foto!, a la majoria el motejat els havia provocat esquerdes!, i moltes s'han podrit!
Probablement en un emplaçament assolellat i ventilat durant la primavera això no passaria...
L'arbre es mitjanament vigorós, requereix esporgues de rejoveniment. 

Perera Campmanya: madura a principis de juliol, fa unes peres molt similars a les ercolines, amb un sabor lleuger a llimona, en el moment de madurar la pell vira de cop a groc i es torna molt sucosa, però ja es pot menjar abans.

peres campmanyes abans de virar a groc

És una varietat tradicional, molt rústica, no pateix el motejat i es pot cultivar sense tractaments.

la perera campmanya

Perera Canyella: és similar de mida i forma a l'anterior, però és verdosa quan madura i quan ja canvia de color és que ja es lloca!.

peres canyella

No obstant les que reben força sol acaben amb una galta vermella com les de la foto que ja estan per collir. Té un lleuger sabor a canyella, d'aquí li ve el nom!. No es guarda gens, en pocs dies es fa malbé.
L'arbre té aspecte fràgil, les branques pengen enseguida pel pes de la fruita, doncs carrega molt.
Requereix esporgues fortes, d'altra manera es debilita en pocs anys!.

Perera Campanilla: és una varietat que ha vingut de la ribagorça aragonesa, segons un document del CSIC a catalunya se la coneixia amb el nom de penyasca, un veí me n'havia parlat!.
És el primer any que les tasto, de cop ha carregat molt!, la pera no es massa gran, però potser és per totes les que porta!.
Te forma de campana, madura ara entrat el juliol i es bona quan encara és de color verd amb una cara rosada.

peres campanilla

A finals de juliol ja han arribat a la maduresa fisiològica i es tornen toves i farinoses, amb un color groc molt llampant!

ELS PRESSEGUERS I

Tinc 16 varietats catalanes de presseguers i una d'americana que he tingut des de petit, la majoria són joves per que he hagut de tornar a començar, vaig utilitzar un peu inapropiat  i als pocs anys van començar a morir els presseguers per incompatibilitat (però no van morir les arrels!). Ara he plantat un peu anomenat ROOTPAC-R que és un híbrid prunera x ametller que sembla força resistent al fong d'arrels Armillaria mellea, que fa estralls en les plantacions de prunus. 
- Sprinter: durant molts anys aquesta varietat americana era la primera en madurar al baix llobregat, a mitjans de maig havíem de córrer a aclarir-los per que un mes després ja maduràven!
Es un préssec petit acabat en mugronet, de pell vermella peluda i carn tova, sucosa i blanca, amb pinyol adherit, i amb un sabor acidulat per la manca de sucre degut a la rapidesa en madurar.
Vaig recuperar aquesta varietat fa cinc anys de l'últim arbre viu que quedava en una feixa molt petita que havíem abandonat per la dificultat de maniobrar-hi amb el tractor!. Aquest any ja els he pogut tastar després d'uns quants anys!. 

branca tardorenca d'sprinter

préssec sprinter

-Benvingut: es un dels préssecs més recordats, molta gent recorda la seva flaire penetrant quan els entraven a casa!  Però jo no els he pogut provar, el primer arbre es va morir per la incompatibilitat ja mencionada, el segon el van trinxar els senglars i el tercer... ha resultat d'una altra varietat!
Ara per fi he localitzat un presseguer benvingut del que en trauré branques aquest hivern per empeltar! 
Els préssecs són grocs i pel que sembla són ideals per fer almívars.

-Escarolita:  aquesta varietat es té per catalana, en veritat la va introduir a la comarca un antic veí meu, a qui anomenaven l'escarolita, i d'aqui van rebre el nom els presseguers que ja no se sap d'on els va treure!
Produeixen uns préssecs més aviat petits, grocs i de carn dura, que maduren al juliol. 


- Belga: és d'origen centreeuropeu tot i que porta molts anys aqui, quan jo era petit en teníem un arbre empeltat sobre ametller en un marge, era molt vell i durant molts anys el vaig cuidar, per sort en vaig empeltar d'altres abans que morís!, així he conservat una varietat que porta més d'un segle a la meva família, és un préssec antic difícilment comercialitzable degut a que es marquen els dits a la pell si no el tractes amb cura!, però deixant de banda aquest detall, és aromàtic, sucós i de sabor peculiar!, té una mida mitjana i es estriat de vermell.

préssec belga

- Amsden: és una altra varietat europea que porta tota la vida a la meva família, també en quedava un sol arbre en un marge i l'he anat conservant fins a l'actualitat. Fa anys no sabíem com s'escrivia el seu nom i l'anomenàvem "àmses",  madura a finals de juny i encara és de pell més delicada que l'anterior, aixó sí, la seva flaire és espectacular!, de carn tova i amb un sabor original! 

préssecs amsden

-Gavatx sant Jaume: els gavatxos són préssecs de carn blanca i tova, amb una pell molt delicada que en dificulta la comercialització. 

Aquesta varietat madura a finals de juliol, és estriat de vermell sobre fons blanc, acídul, força bó, de bona mida però té l'inconvenient com tots els tardans que es corca bastant.

 

LA CABANA DE PEDRA SECA

Bon dia, quan vaig llogar el camp vaig tenir la necessitat de tenir-hi una barraca per guardar-hi les eines, i fugint de construir-la amb materials "reciclats" com ve a ser l'habitual en la perifèria de Barcelona, vaig voler construir una cabana de pedra seca que lligués amb el marge de l'estany, volia que conformés un conjunt harmònic de caire romàntic, i... crec que ho he aconseguit!!!

la cabana de pedra seca

De fet no és una cabana de pedra seca tradicional, aquestes solen mesurar entre dos i quatre m2, i jo necessitava almenys vint m2, per tant te una paret interior ceràmica arrebossada on s'hi arrepengen les bigues de fusta que sostenen el sostre de taulons.

detall de l'entremat del sostre

Exteriorment és on hi vaig construir la paret de pedra seca, cada una d'elles falcada lateralment i per darrera amb pedres petites per tal d'estabilitzar-la, i així una a una fins arribar a dalt!.

Posteriorment hi vaig plantar falgueres i plantes crasses per tal de millorar l'estètica i donar-li un aire rústic i antic.

la paret de pedra seca

El sostre de taulons el vaig impermeabilitzar amb tela asfàltica i li vaig afegir terra per tal de plantar-hi lliris blaus emulant els sostres amb lliris blaus de les cabanes abandonades tan típiques de les comarques de Tarragona.

flors en el sostre

els lliris del sostre

I respecte a les falgueres i demés plantes afegides a la paret, aquí va una mostra:

Dauradella (Ceterach officinarum)

Polipodi (Polipodium vulgare)

fabària (Sedum telephium)

Falzia roja (Asplenium trichomanes)

Falzia negra (Asplenium adiantum nigrum)

violetes (Viola canina)

Sempreviva (Sempervivum tectorum)

Maduixera (Fragaria vesca)

Sedum sp

Clavell d'aire (Tillandsia aeranthos)

Crespinell (Sedum sediforme)

Matafoc terenyinós (Sempervivum arachnoideum)

ELS EMPELTS

Bon dia, estem finalitzant l'hivern i és el moment d'empeltar els arbres, la temporada comença a partir de la Candelera, que és el 2 de febrer.
Tindria uns dotze anys quan el meu pare em va ensenyar a empeltar, recordo el primer empelt que era d'"ullet", evidentment no va anar bé, però des d'aleshores en porto uns milers a les meves esquenes!.
Pels profans en la matèria, el motiu dels empelts es deu a que les varietats modernes de fruiters estan massa "domesticades", cal un peu vigorós i resistent per donar-li força i rusticitat a l'arbre que volem.

-Empelt d'ullet: és un empelt d'estiu-tardor que es pot realitzar si l'arbre té vigor però sobretot si té una bona pujada de saba com a resultat que hi hagi una bona saó a la terra. Es un empelt que he deixat de realitzar-lo degut a les fortes sequeres que hem viscut aquests darrers anys.

empelt d'ullet sobre pomera

Per realitzar aquest empelt s'obre la pell en forma de  T de l'arbre peu amb una navalla d'empeltar i s'hi afegeix un ull amb una porció de pell de la varietat que volem, posteriorment es lliga amb ràfia o una cinta plàstica fins que brota.

-Empelt de corona: aquest és el que més he realitzat, amb catorze anys recordo anar darrera el meu avi movent els empelts que havia fet per que em posava nerviós lo malament que ho feia!.

Realitzava un empelt merament mecànic, tallar el tronc, obrir-lo amb el tallant, clavar-li les varetes i empegar!, i si no anava bé a l'any següent es repetia!.

Amb setze anys li vaig prendre les eines de les mans i a partir d'aleshores he desenvolupat un empelt quirúrgic.

empelt de corona amb tres agulles

El secret d'aquest empelt és buscar la unió perfecte dels càmbiums, amb un bon empegat posterior.

empelt típic de corona

Hi ha una altra variant d'aquest empelt consistent en no realitzar la incisió del tronc, en aquest cas es talla i s'obre la pell del tronc i s'hi insereixen les varetes, aleshores cal lligar-ho ben fort per que no es desprenguin.
Aquesta modalitat es realitza amb els fruiters que no toleren la incisió com les oliveres i els cítrics.

-Empelt a l'anglesa: és molt interessant per que permet fer empelts amb peus i branques primes, és ràpid i ben fet és molt eficient.

empelt a l'anglesa sobre pomera

-Empelt d'estella: és l'últim que vaig aprendre i sorprenentment  és el més simple!.

És el sistema que s'utilitza en els micro-empelts que es realitzen en els vivers, el seu punt fort consisteix en guardar les varetes a la nevera i fer l'empelt quan el peu ja ha brotat!, es pot realitzar a partir de calibres del peu de la meitat d'un llàpis!

empelt d'estella de presseguer

Aquest empelt consisteix en tallar una porció allargada de pell i fusta del peu (un terç del calibre) i afegir-hi una porció el més similar possible de la vareta que teníem guardada a la nevera, a continuació es lliga ben fort. 

empelt d'estella sobre figuera

-Empelt de placa: és un empelt molt poc utilitzat, sembla que funciona bé sobre cítrics, jo l'he provat aquesta tardor sobre una figuera.

Consisteix en tallar un rectangle de pell amb un ull centrat en el mig de la varietat que volem, aleshores ho separem de la fusta i a continuació hem de treure una porció idèntica de pell del peu, inserir la pell que ens interessa sobre el peu i lligar-ho ben fort.

dos empelts sobre figuera, de placa el de l'esquerra i a l'anglesa el de la dreta.

Aquest empelt té una modalitat similar anomenada "canutillo", però aleshores calen diàmetres similars entre vareta i peu,més o menys del gruix d'un dit. Consisteix en tallar una anella de pell del peu de l'amplada d'un centímetre i inserir-hi una anella similar extreta de la vareta de la varietat que volem, també cal lligar-ho ben fort.

-Empelt de fusió: consisteix en el principi que quan dues branques de la mateixa espècie estan en contacte pell contra pell tendeixen a fusionar-se, si són joves i d'escorça fina el procés és ràpid (entre dos i quatre anys), i si són velles amb escorces gruixudes potser no passarà mai! (almenys sense ajuda!)

Jo he practicat aquest empelt per substituir peus que no tenien vigor, m'explicaré, totes les pereres comprades van empeltades sobre codonyer degut a que sempre viu en el moment de fer la plantació i dóna precocitat en la fructificació, però per contra, dóna arbres petits i el sabor de les peres és de menys qualitat, per tant vaig plantar peus de perera al costat de la pereres ja empeltades i els hi vaig enrotllar fent que creixessin ben apretats, entre tres i quatre anys després ja s'havien fusionat, aleshores vaig tallar les capçades dels peus de perera i a partir d'aquell moment les pereres empeltades disposaven de dos peus, l'inicial de codonyer i el nou de perera. 

Amb el temps el peu de perera agafarà protagonisme donant-li el vigor que m'interessa a la perera.

fusió ja completada (encara s'aprecien les quatre voltes del peu de perera entorn l'arbre inicial)