Bon dia, estem en temporada de cireres!, aixi que detallaré les 24 varietats que tinc, no obstant, he trigat a escriure per que no les he pogut caracteritzar, tinc un problema greu amb els ocells!. Fa trenta anys encara hi havia unes quantes hectàrees de cirerers en els voltants de collserola, avui en dia practicament no en queda cap! els conreus de secà s'han abandonat!.
I el resultat es que el meu camp es el rebost de tots els ocells de collserola!.
Jo ja sabía que hauria de compartir la fruita, però es que amb les cireres no em deixen ni tastar-les!, així de literal!, se les han menjat absolutament totes en verd, abans fins i tot de trencar el color!.
Suposo que és cosa dels tords, les merles, els gaigs i els tudons, només queden els mànecs!.
Estic buscant aparells d'ultrasons per espantar ocells per internet, però no està resultant gens fàcil!, tot i que probablement serà la única solució. Jo ja em conformo en només poder tastar-les, vaja, que almenys unes poques puguin madurar!
En tot cas, intentaré caracteritzar-les amb el que sé d'elles, aqui va l'intent:
-Cirerer villereta: es una varietat que vaig coneixer de petit, en tenia quatre arbres vells i mitjançant empelts he mantingut la varietat fins avui.
És una de les primeres cireres en madurar, de mida acceptable però força tova, a més, s'esberla molt amb la pluja. Aixó sí, és una varietat molt productiva que carrega molt, la cirera es torna força fosca i es bona.
-Cirerer varietat francesa: tinc dubtes amb aquesta varietat, per alguns pagessos es la mateixa que la villereta, però per a altres fonts és una varietat diferent, jo l'he tractat com a diferent per una raó de pes, els seus pinyols neixen tots!, en canvi els pinyols de la villereta no neixen.
Quan era petit coneixia uns cirerers molt vells abandonats des de feia molts anys dins el bosc, m'en menjava les cireres i en plantava els pinyols que neixen tots el mes de febrer de l'any següent. En canvi mai va neixer cap pinyol de villereta!
En tot cas, les cireres són similars i també maduren a primers de maig.
Es una varietat molt antiga amb un port obert i amb les branques primes pèndules.
Cirerer Burlat: és una varietat de la familia de les garrafal, que agrupa altres varietats "cosines". Es d'origen francès que s'ha cultivat en profusió des de fa setanta anys!, ara ja ha quedat superada per les varietats modernes.
 |
| cireres burlat |
Es una varietat primerenca, en el passat era la més valorada per que era la més grossa, cruixent, gustosa i de color vermell fosc en la maduresa.
L'arbre es vigorós, espès de fullam amb branques semi-erectes, però no es especialment productiu, jo recordo de petit que havia forçes arbres que produïen molt poc.
Inicialment a la col.lecció hi tenia dues varietats locals de la ribagorça que he acabat identificant com a cirerer burlat.
Cirerer varietat Berguedana: és una "varietat" batejada per mí, tinc un arbre obtingut pur de rebrot d'arrel, d'una població de cirerers que es troba a l'alt berguedà associats a les masíes del sud del catllaràs.
és un arbre de llarga vida, esbelt, dens, que fa unes cireres primerenques, petites i dolçes.
 |
el meu cirerer berguedana
|
Cirerer Tiritos: és una varietat que he obtingut del Parc Agrari del baix llobregat, provinent de Torrelles de Llobregat i sant Climent de Llobregat, on s'havia cultivat en el passat.
Es una cirera petita, tota vermella a la maduresa, l'he pogut tastar en anys anteriors.
Desconec d'on li ve el nom.
Cirerer Selrana: és una varietat local de l'empordà que he obtingut d'arboreco, però l'arbre es encara petit i trigaré uns pocs anys a tastar-les.
Sembla que fa les cireres petites, allargades i amb gust acídul.
Cirerer Cua llarga: és una varietat que podria tenir encara sortida comercial. És grosseta, vermell fosc a la coloració, dolça, productiva i amb la cua més llarga que la burlat, que és la cirera que s'ha utilitzat de referència durant els últims cinquanta anys.
 |
| cireres cua llarga |
Cirerer de sant Isidre: vaig aconseguir aquesta varietat de l'arborètum de can Jordà, en el parc natural de la Garrotxa.
És un arbre vigorós que fa unes cireres grosses, fosques, però que el meu arbre ha resultat molt poc productiu, vaja, molt poques cireres abans que se les mengessin els ocells!
Cirerer varietat Blanca: també la vaig aconseguir de can Jordà, tot i que és una varietat un tant ambígua, hi ha diversos clons repartits pel territori que comparteixen com a característica principal que tenen poc color.
L'arbre que tinc és vigorós però amb poca densitat de ramificació i les cireres de fet acaben sent vermelles, però amb poca intensitat de color.
Tinc un altre clon amb aquest nom que pel que em van dir és encara més blanca al madurar, ha vingut de les terres de Lleida però encara no les he tastat. La ramificació i les fulles són clarament diferents del de can Jordà.
Cirerer varietat marbrejada: fa trenta anys vaig localitzar un cirerer vell sense empeltar en un camp abandonat de feia poc, interpreto que era nascut de pinyol i el van cultivar com a curiositat. En vaig collir un rebrot d'arrel que encara és viu en un marge d'un camp de secà de la família.
El vaig batejar com a marbrejada pel dibuix d'aigües que té a la pell al madurar.
Fa una cirera dolça, cruixent de mida mitjana que madura a principis de juny.
L'arbre és vigorós amb estructura piramidal.
 |
| cirera marbrejada |
Cirerer varietat Forta: la conec des de petit, el veí en tenia cinc de força vells, dos d'ells eren purs, sense empeltar, i es que vaig descobrir que els seus pinyols neixen tots!. Amb un d'aquells pinyols vaig aconseguir un arbre híbrid de forta x pare desconegut força resistent i productiu, però fa les cireres més petites que la forta, per tant el conservo però no l'he "batejat".
Finalment el veí va arrencar els arbres, però posteriorment vaig localitzar un altre exemplar vell força interessant en una masía i d'aquest en vaig treure les branques per empeltar el meu cirerer varietat forta.
L'any passat vaig localitzar un altre cirerer forta sense empeltar i amb rebrots d'arrel, en un terreny de secà i abandonat, en vaig collir dos que formaran part de la col.lecció com a cirerers purs.
Aquesta varietat és tardana, de mànec llarg, entre petita i mitjana de mida, de color blanquinós-grogós amb la galta assoleïada rosada, la carn és aigualida però amb un punt ensucrat i pinyol petit.
Amb aquesta varietat s'elaborava el kitsh, licor de cireres.
A la meva col.lecció hi he tingut una altra varietat que vaig portar de can Jordà, la varietat Sant pere, però quan finalment va entrar en producció em vaig endur la sorpresa que era la mateixa varietat que la forta.
Cirerer del Cast (o papiolenca): fa unes quantes dècades un veí del Papiol anomenat Cast Pagès va obtenir un cirerer nascut de pinyol, li va semblar prou interessant per empeltar-ne tot un camp, els seus veins quan les van tastar el van imitar i de cop i volta s'en van empeltar unes quantes hectàrees entre el Papiol, Castellbisbal i Molins de Rei, primer es collia la villareta, després la burlat i la última entrat el juny era la del cast. Aquesta trilogía es va perdre ja fa vint anys, ja no queda cap hectàrea de cirerer del cast, ni de les altres!.
Encara sobreviuen alguns arbres vells aïllats.
Per si de cas, doncs no és present en cap col.lecció, jo en tinc dos arbres.
 |
| el cirerer del Cast, florit |
No són especialment vigorosos però sí productius, la cirera no és gaire grossa, acaba sent fosca en la maduresa, es de carn dura i força dolça i bona un cop ben madura.
 |
| cireres del Cast |
Cirerer Cor de Colom: és una varietat referenciada des d'antic arreu de la geografía catalana, és tardana, de carn dura, amb forma de cor i groga amb una galta vermella
L'arbre no és massa vigorós, amb fulles lanceolades, i és força productiu.
Cirerer Garrafal: és una varietat poc definida, de fet és una família de varietats de cirerer on també hi ha inclosa la burlat i la napoleó i alguna varietat més recent com la van.
Tinc tres "clons", un que el vaig obtenir en el parc agrari, un altre com a garrafal de Lleida i un tercer que vaig localitzar en un camp abandonat i que he trigat deu anys en identificar!. Tots tres presenten lleus diferències entre ells, en tot cas, són vigorosos amb branques erectes, de llarga vida, productius i tardans en maduració, de carn dura i s'esberlen poc.
 |
| cireres Garrafal madurant |
Cirerer Picota: fa uns anys que es venen cirerers amb l'etiqueta "picota" i jo en vaig comprar un com a curiositat!, és com posar-els-hi l'etiqueta "d'aigua" a tots els préssecs vermells i l'etiqueta "de vinya" a tots els préssecs grocs, simplificant els centenars de varietats existents!. Amb les picotes passa el mateix, hi ha almenys una dotzena de varietats!.
Crec que la varietat comercialitzada sota el nom de "picota" es diu ambrunés, i es una de les més tradicionals del valle del Jerte.
Es un arbre vigorós amb estructura vertical, amb una cirera arrodonida, fosca a la maduració, de bona qualitat, tardana i de mànec llarg.
 |
| cireres picota |
Cirerer Barregana: vaig obtenir aquesta varietat de can Jordà, forma un arbre bonic amb fulles força arrodonides i unes cireres petites, rodones i de cua llarga, maduren al juny i són dolçes.
 |
| cireres barreganes |
Cirerer "dels ocells": és el Prunus avium autèntic, un dels ancestres de totes les varietats cultivades, els vaig trobar fa vint anys en el marge d'un camí a Molins de rei, hi havia cinc arbres que havien estat plantats i ja eren vells, vaig poder collir uns rebrots d'arrel abans no morissin en els següents anys.
És el cirerer més vigorós que tinc, ja mesura vuit metres i el deixaré créixer lliurement.
Fa unes flors força simples i es carrega de cireres petites dolçes que els ocells s'encarreguen de devorar escampant els pinyols arreu!
 |
| el cirerer "dels ocells" |
També tinc un clon de la població dels cirerers silvestres del pirineu, les cireres són agredolçes i més petites encara.
Guinder: és un Prunus cerasus, un parent proper del cirerer, de cireres agredolçes no comestibles.
En tinc com a curiositat i per que vaig probar-lo com a porta-empelts, però es molt sensible a fongs d'arrels i el cirerer dels ocells es clarament millor
 |
| cireres del guinder |
Fins aqui he detallat les 18 varietats que conec o que he pogut tastar en temporades anteriors.
