ELS PRESSEGUERS I

Tinc 16 varietats catalanes de presseguers i una d'americana que he tingut des de petit, la majoria són joves per que he hagut de tornar a començar, vaig utilitzar un peu inapropiat  i als pocs anys van començar a morir els presseguers per incompatibilitat (però no van morir les arrels!). Ara he plantat un peu anomenat ROOTPAC-R que és un híbrid prunera x ametller que sembla força resistent al fong d'arrels Armillaria mellea, que fa estralls en les plantacions de prunus. 
- Sprinter: durant molts anys aquesta varietat americana era la primera en madurar al baix llobregat, a mitjans de maig havíem de córrer a aclarir-los per que un mes després ja maduràven!
Es un préssec petit acabat en mugronet, de pell vermella peluda i carn tova, sucosa i blanca, amb pinyol adherit, i amb un sabor acidulat per la manca de sucre degut a la rapidesa en madurar.
Vaig recuperar aquesta varietat fa cinc anys de l'últim arbre viu que quedava en una feixa molt petita que havíem abandonat per la dificultat de maniobrar-hi amb el tractor!. Aquest any ja els he pogut tastar després d'uns quants anys!. 

branca tardorenca d'sprinter

préssec sprinter

-Benvingut: es un dels préssecs més recordats, molta gent recorda la seva flaire penetrant quan els entraven a casa!  Però jo no els he pogut provar, el primer arbre es va morir per la incompatibilitat ja mencionada, el segon el van trinxar els senglars i el tercer... ha resultat d'una altra varietat!
Ara per fi he localitzat un presseguer benvingut del que en trauré branques aquest hivern per empeltar! 
Els préssecs són grocs i pel que sembla són ideals per fer almívars.

-Escarolita:  aquesta varietat es té per catalana, en veritat la va introduir a la comarca un antic veí meu, a qui anomenaven l'escarolita, i d'aqui van rebre el nom els presseguers que ja no se sap d'on els va treure!
Produeixen uns préssecs més aviat petits, grocs i de carn dura, que maduren al juliol. 


- Belga: és d'origen centreeuropeu tot i que porta molts anys aqui, quan jo era petit en teníem un arbre empeltat sobre ametller en un marge, era molt vell i durant molts anys el vaig cuidar, per sort en vaig empeltar d'altres abans que morís!, així he conservat una varietat que porta més d'un segle a la meva família, és un préssec antic difícilment comercialitzable degut a que es marquen els dits a la pell si no el tractes amb cura!, però deixant de banda aquest detall, és aromàtic, sucós i de sabor peculiar!, té una mida mitjana i es estriat de vermell.

préssec belga

- Amsden: és una altra varietat europea que porta tota la vida a la meva família, també en quedava un sol arbre en un marge i l'he anat conservant fins a l'actualitat. Fa anys no sabíem com s'escrivia el seu nom i l'anomenàvem "àmses",  madura a finals de juny i encara és de pell més delicada que l'anterior, aixó sí, la seva flaire és espectacular!, de carn tova i amb un sabor original! 

préssecs amsden

-Gavatx sant Jaume: els gavatxos són préssecs de carn blanca i tova, amb una pell molt delicada que en dificulta la comercialització. 

Aquesta varietat madura a finals de juliol, és estriat de vermell sobre fons blanc, acídul, força bó, de bona mida però té l'inconvenient com tots els tardans que es corca bastant.

 

LA CABANA DE PEDRA SECA

Bon dia, quan vaig llogar el camp vaig tenir la necessitat de tenir-hi una barraca per guardar-hi les eines, i fugint de construir-la amb materials "reciclats" com ve a ser l'habitual en la perifèria de Barcelona, vaig voler construir una cabana de pedra seca que lligués amb el marge de l'estany, volia que conformés un conjunt harmònic de caire romàntic, i... crec que ho he aconseguit!!!

la cabana de pedra seca

De fet no és una cabana de pedra seca tradicional, aquestes solen mesurar entre dos i quatre m2, i jo necessitava almenys vint m2, per tant te una paret interior ceràmica arrebossada on s'hi arrepengen les bigues de fusta que sostenen el sostre de taulons.

detall de l'entremat del sostre

Exteriorment és on hi vaig construir la paret de pedra seca, cada una d'elles falcada lateralment i per darrera amb pedres petites per tal d'estabilitzar-la, i així una a una fins arribar a dalt!.

Posteriorment hi vaig plantar falgueres i plantes crasses per tal de millorar l'estètica i donar-li un aire rústic i antic.

la paret de pedra seca

El sostre de taulons el vaig impermeabilitzar amb tela asfàltica i li vaig afegir terra per tal de plantar-hi lliris blaus emulant els sostres amb lliris blaus de les cabanes abandonades tan típiques de les comarques de Tarragona.

flors en el sostre

els lliris del sostre

I respecte a les falgueres i demés plantes afegides a la paret, aquí va una mostra:

Dauradella (Ceterach officinarum)

Polipodi (Polipodium vulgare)

fabària (Sedum telephium)

Falzia roja (Asplenium trichomanes)

Falzia negra (Asplenium adiantum nigrum)

violetes (Viola canina)

Sempreviva (Sempervivum tectorum)

Maduixera (Fragaria vesca)

Sedum sp

Clavell d'aire (Tillandsia aeranthos)

Crespinell (Sedum sediforme)

Matafoc terenyinós (Sempervivum arachnoideum)

ELS EMPELTS

Bon dia, estem finalitzant l'hivern i és el moment d'empeltar els arbres, la temporada comença a partir de la Candelera, que és el 2 de febrer.
Tindria uns dotze anys quan el meu pare em va ensenyar a empeltar, recordo el primer empelt que era d'"ullet", evidentment no va anar bé, però des d'aleshores en porto uns milers a les meves esquenes!.
Pels profans en la matèria, el motiu dels empelts es deu a que les varietats modernes de fruiters estan massa "domesticades", cal un peu vigorós i resistent per donar-li força i rusticitat a l'arbre que volem.

-Empelt d'ullet: és un empelt d'estiu-tardor que es pot realitzar si l'arbre té vigor però sobretot si té una bona pujada de saba com a resultat que hi hagi una bona saó a la terra. Es un empelt que he deixat de realitzar-lo degut a les fortes sequeres que hem viscut aquests darrers anys.

empelt d'ullet sobre pomera

Per realitzar aquest empelt s'obre la pell en forma de  T de l'arbre peu amb una navalla d'empeltar i s'hi afegeix un ull amb una porció de pell de la varietat que volem, posteriorment es lliga amb ràfia o una cinta plàstica fins que brota.

-Empelt de corona: aquest és el que més he realitzat, amb catorze anys recordo anar darrera el meu avi movent els empelts que havia fet per que em posava nerviós lo malament que ho feia!.

Realitzava un empelt merament mecànic, tallar el tronc, obrir-lo amb el tallant, clavar-li les varetes i empegar!, i si no anava bé a l'any següent es repetia!.

Amb setze anys li vaig prendre les eines de les mans i a partir d'aleshores he desenvolupat un empelt quirúrgic.

empelt de corona amb tres agulles

El secret d'aquest empelt és buscar la unió perfecte dels càmbiums, amb un bon empegat posterior.

empelt típic de corona

Hi ha una altra variant d'aquest empelt consistent en no realitzar la incisió del tronc, en aquest cas es talla i s'obre la pell del tronc i s'hi insereixen les varetes, aleshores cal lligar-ho ben fort per que no es desprenguin.
Aquesta modalitat es realitza amb els fruiters que no toleren la incisió com les oliveres i els cítrics.

-Empelt a l'anglesa: és molt interessant per que permet fer empelts amb peus i branques primes, és ràpid i ben fet és molt eficient.

empelt a l'anglesa sobre pomera

-Empelt d'estella: és l'últim que vaig aprendre i sorprenentment  és el més simple!.

És el sistema que s'utilitza en els micro-empelts que es realitzen en els vivers, el seu punt fort consisteix en guardar les varetes a la nevera i fer l'empelt quan el peu ja ha brotat!, es pot realitzar a partir de calibres del peu de la meitat d'un llàpis!

empelt d'estella de presseguer

Aquest empelt consisteix en tallar una porció allargada de pell i fusta del peu (un terç del calibre) i afegir-hi una porció el més similar possible de la vareta que teníem guardada a la nevera, a continuació es lliga ben fort. 

empelt d'estella sobre figuera

-Empelt de placa: és un empelt molt poc utilitzat, sembla que funciona bé sobre cítrics, jo l'he provat aquesta tardor sobre una figuera.

Consisteix en tallar un rectangle de pell amb un ull centrat en el mig de la varietat que volem, aleshores ho separem de la fusta i a continuació hem de treure una porció idèntica de pell del peu, inserir la pell que ens interessa sobre el peu i lligar-ho ben fort.

dos empelts sobre figuera, de placa el de l'esquerra i a l'anglesa el de la dreta.

Aquest empelt té una modalitat similar anomenada "canutillo", però aleshores calen diàmetres similars entre vareta i peu,més o menys del gruix d'un dit. Consisteix en tallar una anella de pell del peu de l'amplada d'un centímetre i inserir-hi una anella similar extreta de la vareta de la varietat que volem, també cal lligar-ho ben fort.

-Empelt de fusió: consisteix en el principi que quan dues branques de la mateixa espècie estan en contacte pell contra pell tendeixen a fusionar-se, si són joves i d'escorça fina el procés és ràpid (entre dos i quatre anys), i si són velles amb escorces gruixudes potser no passarà mai! (almenys sense ajuda!)

Jo he practicat aquest empelt per substituir peus que no tenien vigor, m'explicaré, totes les pereres comprades van empeltades sobre codonyer degut a que sempre viu en el moment de fer la plantació i dóna precocitat en la fructificació, però per contra, dóna arbres petits i el sabor de les peres és de menys qualitat, per tant vaig plantar peus de perera al costat de la pereres ja empeltades i els hi vaig enrotllar fent que creixessin ben apretats, entre tres i quatre anys després ja s'havien fusionat, aleshores vaig tallar les capçades dels peus de perera i a partir d'aquell moment les pereres empeltades disposaven de dos peus, l'inicial de codonyer i el nou de perera. 

Amb el temps el peu de perera agafarà protagonisme donant-li el vigor que m'interessa a la perera.

fusió ja completada (encara s'aprecien les quatre voltes del peu de perera entorn l'arbre inicial)

   

  

LES PRUNERES II

Bon dia, aquests últims anys he recopilat un munt de varietats rares de pruneres d'arreu de Catalunya, moltes d'elles en perill de desaparició degut a que no s'han comercialitzat mai a l'engròs mes enllà de petits mercats locals en el passat.
Són varietats de pruneres europees que s'han cultivat en els marges dels camps des de fa segles, es multiplicaven per rebrots d'arrel i per pinyols formant una població força heterogènia amb multitud de formes i colors!
A moltes d'elles se'ls ha anomenat prinyoners i jo les he descobert fa molt pocs anys!, i aixó que en tenia un sense saber-ho!

el meu prinyoner

El meu prinyoner el vaig trobar fa 25 anys en un camp abandonat des de feia dècades, havia format un petit rodal de rebrots d'arrel, el que em va cridar l'atenció era que estava carregat de prunes!,  i quan les vaig tastar eren molt bones!

els prinyons

Tenen la mida d'una cirera, són ovalades, verdoses trencant cap a daurat quan maduren però difuminat per una capa de pruïna, són molt bones, de molta qualitat per fer melmelades. 

Prinyoner de sant Joan: tinc un arbre empeltat d'aquest any, el vaig comprar al viverista de fruiters de varietats antigues ARBORECO, de l'empordà, fa unes prunes petites, ovalades, de pell i carn verdoses i de bon gust, sembla que maduren a finals de juny.

prinyons de sant joan

Prinyoner de sant jaume: aquesta varietat ha vingut de Sorribes, a la vall de Gòssol, on hi havia força tradició de cultivar-les en els marges, així com en tot el pirineu.
Aquest any ha fet les primeres prunes però els ocells se les han menjat abans de tastar-les i poder-els-hi fer una foto!, el que sí vaig poder veure es que també eren allargades, petites i de color morat amb la carn verdosa, i... els ocells se les van menjar!.

Prinyoner d'agost: es una altra prunera de Sorribes, fa unes prunetes arrodonides i verdoses i quan les vaig tastar l'any passat em vaig sorprendre, eren boníssimes!, tant que aquest any els ocells tampoc me n'han deixat cap!
La vaig empeltar sobre un aranyoner (en un marge) i ha donat un arbret modest però molt productiu, ara n'empeltaré un altre sobre un mirabolà per tal d'obtenir un prinyoner vigorós.

Mirabella de Nancy: en un primer moment el meu prinyoner el vaig identificar com a mirabella de Nancy, per que l'estructura de ramificació i les fotos que havia vist per internet semblaven idèntiques, per corroborar-ho li vaig demanar unes branques al Marco Sangiorgio d'ARBORECO per empeltar, aquest any ja han fet prunes i he pogut comprovar que són varietats diferents, la mirabella fa unes prunes una mica més grosses, més grogues de color i menys sucoses!, vaja, que m'ha agradat més el meu prinyoner!. No obstant, durant aquests anys he comprovat que moltes vegades la qualitat organolèptica de la fruita és inferior durant els dos o tres primers anys, per tant hauré d'esperar per fer una valoració definitiva.

mirabella de Nancy

Les mirabelles tenen l'orígen al centre de França, estan documentades des del 1420!, es van escampar per tota Europa i comprovo que estan relacionades amb els prinyoners.

Cascabellicos: es una altra prunera tradicional molt antiga que només ha sobreviscut a les valls del pirineu, en textes antics apareix referenciada a tot el llevant peninsular.
En tinc dos arbres que també han vingut de Sorribes, però encara no han produït, aquest proper 2016 segur que ja toca!, confío en poder-les definir millor.

cascabellicos

sembla que el nom prové del fet que tenen llarg el peduncle i pengen com cascavells! 

Prunes europees: Viatjant per les comarques de muntanya m'he parat moltes vegades a contemplar les magnífiques pruneres que creixen ara abandonades en els marges dels prats, són força heterogènies degut a que en el passat es multiplicaven per pinyols, però la característica comuna es que procedeixen de la mateixa població de pruneres europees que durant segles s'han expandit per tota europa.
N'he recopilat les varietats més definides, són les següents:




Rovell d'ou: el Consell Comarcal del Pallars Sobirà van realitzar una prospecció de varietats de fruiters i d'horta d'arreu de la comarca, amb el que van trobar van crear un arborètum amb una vintena de varietats.
D'arrel d'una visita que els hi vaig fer el gener del 2014 em vaig endur material per empeltar, entre d'altres una prunera anomenada rovell d'ou, que sembla que fa unes prunes entre rodones i ovalades, de color groc, mes aviat petites i que maduren a mitjans d'agost al Pallars,  al baix Llobregat segurament quinze dies abans, ja es veurà!.

el catàleg del Consell Comarcal

  
Frare negre: tinc una prunera jove que sembla vigorosa, l'he obtingut de la prospecció efectuada a la Garrotxa pel Guillem Arribas. aquest any ja ha produït les primeres prunes, petites, el.líptiques, fosques, de carn verd-grogosa i dolça al madurar.

frare negre

Colló de frare: es una varietat que he obtingut d'ARBORECO, opino que és una de les varietats més esteses per les comarques de muntanya, però també és força variable degut a la reproducció per pinyol, el que també es tradueix en diversitat de noms, probablement una altra pruna anomenada frare verd és la mateixa que colló de frare, es qüestió de temps que ho esbrini!
En tot cas, és una prunera vigorosa, de llarga vida, pel Pirineu pots trobar exemplars amb una edat estimada entre 50 i 70 anys, rarament més.

prunes colló de frare

la meva frare verd

Fa unes prunes de mida mitjana, el·líptiques, grogues i dolces al madurar, també cal dir que igual com totes les prunes que maduren entrat l'estiu, es corquen bastant! 

Altres pruneres europees:
Julienc: aquesta és una varietat botànica, Prunus insititia, al baix Llobregat sempre l'hem conegut com a Julienc per que s'ha utilitzat tradicionalment com a porta-empelts pels presseguers, és l'única prunera compatible amb els presseguers i alhora és resistent a la clorosis fèrrica, a l'asfixia radicular i a la salinitat moderada, per tant era l'únic porta-empelts utilitzable fins que es va generalitzar l'ús del peu GF-305 primer i GF-677 a partir de la dècada dels 80, des d'aleshores ja no s'ha tornat a utilitzar, entre d'altres motius per que té menys vigor i treu molts rebrots d'arrel.
A la península ibèrica el coneixen per "san Julián", especialment en el llevant peninsular on també l'han utilitzat com a porta-empelts, ara en tenen una versió millorada: adesoto 101, per utilitzar en terres difícils.

el meu julienc en un marge del camp

Respecte a les prunes, en el baix Llobregat no s'han consumit mai, no són apreciades, però sí en fan melmelades en altres regions d'Europa.
Les prunes són lleugerament ovalades, grosses, morades fosques i recobertes de pruïna, de carn groga i es deixen menjar quan estan madures!

prunes julienques

Pruna de sant Miquel: opino que es un altre clon varietal de les pruneres europees, allargades, grogues, no massa grans, en aquest cas es força bona però té l'inconvenient que madura massa tard, aixó es tradueix en que es corquen totes!.
La característica principal d'aquesta varietat es que l'arbre té un desenvolupament vertical, en forma de fus, és molt difícil obrir-la. El meu arbre el deixo creixer lliurament.

prunera sant Miquel

 Pruna d'assecar: me la va facilitar un amic i he acabat descobrint que es tracta d'una varietat americana, s'anomena stanley i es la que es ven seca  com a pruna de califòrnia per fer els guisats!.
Es molt productiva i enseguida les he pogut tastar, molt bones madures!

prunes stanley

Són prunes grosses, el·líptiques, de pell blau fosc, de carn groga-verdosa, amb alt contingut de sucre i que madura entrat l'agost. 


Pruna d'Agen: Se la considera una de les millors varietats tradicionals europees, que també ha estat present a la península ibèrica des de fa moltes dècades, la vaig comprar a ARBORECO l'any passat, a veure quan triga a fer prunes!
Són unes prunes molt similars a la stanley, probablement més petites, un pèl més arrodonides i de color mes violaci i a més també s'assequen per consumir com a pruna seca!

prunes fresques i seques

prunes d'agen

Pruna escagnarda: es una altra varietat europea obtinguda d'ARBORECO, sembla que prové de les famoses prunes de Damasc, que 2000 anys abans de Crist es van originar a Síria i es van escampar per les ribes del mediterrani.
Es una varietat de prunes grogues i allargades que maduren al juliol. Encara no les he tastat per que la prunera és jove.

LES PRUNERES

Bon dia, al juny vaig escriure sobre les pruneres primerenques i ara continuaré amb totes les que falten, bàsicament són tota la família de les clàudies i altres varietats europees força desconegudes per que mai s'han conreat amb finalitats comercials.
Falsa clàudia: és la primera en madurar de les clàudies, també rep el nom de clàudia d'Oullins o clàudia daurada, és grossa, lleugerament asimètrica, de pell verd mat per la pruïna, que en madurar gira a groc verdós, és carnosa, dolça i madura al juliol.
L'arbre és vigorós de jove, amb ramificacions erectes però poc tupides o amb poca ramificació fina, amb els anys perden vigor i aleshores costen d'esporgar per que les branques són dificils de rejovenir.

Fulla d'avellaner: també rep el nom de clàudia de washington, el que denota el seu orígen americà, és grossa com l'anterior i es cull uns dies més tard.
La seva característica principal és que no té una secció cilíndrica si no que en una galta hi té un solc longitudinal.
També és de color groc-verdós recoberta de pruïna.
La meva opinió és que és de qualitat inferior a la falsa clàudia, és menys sucosa i menys dolça.
És la prunera amb les fulles més grans, a més. força amples, d'aqui li ve el nom!
La prunera també és difícil d'esporgar un cop vella.

la meva fulla d'avellaner

Clàudia verda o reina clàudia: és la mare de totes les clàudies, també la més bona, té un punt de dolçor difícil de superar, llàstima que sigui petita!

prunes reina clàudia

Madura entrat l'agost i és difícil de valorar el punt exacte de maduració degut a que canvia poc de color, sota la capa de pruïna gira lleugerament a verd grogós. Es més fàcil amb el tacte, quan es nota tova ja és al punt de collir.
És necessària la presència d'altres varietats de clàudies per a una correcte pol.linització.

Clàudia violeta: tinc un arbre jove que encara no produeix, té unes fulles força dures, amb la nerviació molt marcada i de color verd fosc.

prunes clàudia violeta

Sembla que és més gran que la reina clàudia, simètrica, de carn fina, dolça i perfumada, i es cull entre finals d'agost i setembre.

Clàudia de tolosa: també anomenada de bavay, forma un arbre vigorós i força productiu, dóna unes prunes de bona mida, amb un solc longitudinal poc profund, del color verdós típic de les clàudies passa al madurar a un color indefinit (com es veu a la foto inferior) i que madura a principis de setembre.
Es una pruna de bon gust.

prunes clàudia de tolosa

Rogeta d'agost: també rep el nom de colló de mico, forma un arbre de creixement erecte, vigorós, que fa unes prunes el·líptiques amb un promontori força marcat a la base del peduncle, amb un solc longitudinal marcat i amb les dues galtes asimètriques, de color vermell fosc que madura a partir de finals d'agost. Té un punt d'acidesa fins que no és madura del tot.

prunes colló de mico

Llàgrima d'or: tinc un arbre jove que encara no ha entrat en producció, la conec de fa vint anys, tenia un camp amb dues varietats, amb els rengles intercalats per a una correcte pol·linització, un de rogeta d'agost i l'altre de llàgrima d'or.
Per tant puc dir que fa unes prunes allargades com una llimona prima de color groc, la recordo de carn verdosa, dura i poc sucosa, dolça ben madura.           Es cull a principis de setembre.