Bon dia, avui parlaré del prat del camp, un dels aspectes destacats del meu projecte juntament amb els fruiters i l'estany.
Quan em vaig plantejar la gestió del sòl del camp vaig apostar per no treballar la terra, hi volía un prat amb flors silvestres, intentant recuperar les flors que en el passat engalanàven els camps catalans i que les pràctiques agrícoles actuals com utilitzar herbicídes sistèmics en els tractaments dels marges i en les tires de fruiters així com herbicides selectius en horta i en camps de cereals, han aconseguit gairebé exterminar les flors silvestres dels paisatges agrícoles.
 |
el meu prat a finals d'hivern
|
El primer any, sense experiències prèvies, vaig cometre diversos errors destacats, vaig comprar uns quilos de llavors de flors silvestres d'un productor francès (aquí no hi ha ningú que es preocupi per les nostres flors), però va resultar que la meitat eren espècies alòctones com zínnies i cosmos. També hi vaig afegir uns quilos d'alfals, trepadella i trèbol.
Aquell estiu tot el camp va florir, i no sabeu com!!!, van apareixer papallones sense saber d'on!, en tot moment hi havia un centenar de papallones de forces espècies que volàven fent les típiques ziga-zagues, convertint el camp en tot un espectacle.
 |
| papallona del lligabosc |
 |
| papallona zebrada |
 |
| daurat fosc |
 |
| blaveta |
A finals de setembre quan les flors ja havien fet llavor vaig segar el camp amb una picadora accionada per tractor, d'aquesta manera, en teoría, havia de "resembrar" el camp deixant-lo preparat per la temporada següent.
Però no va anar així, i es que a part de sembrar flors exòtiques, també la vaig pifiar amb la dosi de llavors d'alfals, era excesíva!, el segon any les flors havíen de germinar de llavor però l'alfals no!, l'alfals al rebrotar d'arrel va tenir un avantatge sobre les llavors molt destacable, fins el punt que només hi va haver un 15% de flors en relació a l'any anterior, i el tercer any tot ja era un camp d'alfals!
Durant els següents anys vaig segar fins a cinc vegades l'alfals per temporada amb picadora, deixant-lo desfet sobre el camp, aconseguint un efecte "mulching" que ha millorat molt la fertilitat del sòl.
Cap el setè any va començar a morir de vell l'alfals i aixó va permetre que de mica en mica es colonitzés el camp amb noves espècies provinents de l'entorn juntament amb unes poques d'europees que havien sobreviscut sota l'alfals com la conspícua margaridoia (Bellis perennis)
 |
| margaridoia |
Actualment hi ha més d'un centenar d'espècies herbàcees que floreixen en el camp, a més d'unes quantes de jardí que es podríen considerar tradicionals com narcisos, lliris, peònies, lliris de sant antoni....
 |
| narcisos |
Aquests dos últims anys he limitat les segues a dues vegades l'any, la temporada biològica de la vegetació herbàcea en els ambients mediterranis comença amb les primeres tormentes de setembre, aleshores s'inicia la germinació de les gramínies silvestres seguida de tota la resta de plantes ruderals, per tant, respectant aquest cicle realitzo la sega amb picadora just abans que germinin.
Durant tot l'hivern el camp es manté cobert d'herba de poca alçada protegint el sòl, quan pugen les temperatures a l'inici de la primavera les herbes estiren les tiges amb les corresponents espígues o botons florals, transformant-se el camp en un prat alt amb presència de moltes flors com ranúncles, margarides, campànules, silenes, búgula, herba de sant joan, colitxos, orenga, herba sabonera, corniol, dent de lleó, gatassa, roselles i moltes més, així com una quinzena de gramínies entre perennes i anuals.
 |
| roselles |
 |
| herba sabonera |
 |
| dent de lleó |
 |
| corniol |
 |
margarides
Un dels motius pels quals he limitat les segues a dues vegades l'any ha estat la presència d'una colònia d'orquídies (Ophys catalaunica) que floreixen al maig i maduren les micro-llavors a mitjans de juny, per respectar-les he endarrerit la primera sega fins sant joan, el que també ha estat beneficiós per la majoría de les altres flors que així també han pogut completar el procés de fructificació.
abellera catalana
Per altra banda, segar tan tard ha comportat que el camp adquireixi un aspecte "descuidat" des de maig fins a sant joan, amb la herba molt alta que es tomba al trepitjar-la.
També exerceix una competència gens menyspreable sobre els fruiters a nivell d'absorció de nutrients, fins el punt que s'ha observat una disminució de vigor en forces arbres a finals de primavera, per sort, a partir del moment en que es sega el camp i es deixa l'herba picada sobre el camp s'inverteix el procés i s'inicia una segona brotació en molts arbres.
A nivell ecosistèmic un altre aspecte positiu de segar tard es que es respecta el cicle biològic de tota la fauna invertebrada, i aixó afavoreix també a la fauna útil que ens ajuda a controlar les plagues, serveixi d'exemple que hi ha presència de mosca de la fruita en el camp però no han esdevingut en plaga, o fa dos anys va apareixer pugó en diversos arbres i les marietes i les seves larves ho van controlar!
|
 |
marieta sobre una pomera
|
Respecte a la fauna vertebrada es de destacar una colònia de vidriols (Anguis fragilis) que hi han trobat un hàbitat ideal .
 |
| vidriol |
També hi ha una notable població de diverses espècies de gripaus que ja detallaré quan par-li de l'estany.
Uns altres animalets sorprenents són les musaranyes, s'en veuen tot sovint reseguint l'herba en busca d'invertebrats.
 |
| musaranya |
Cal afegir ratolins de bosc, conills, serps, algun eriçó i els omnipresents senglars que es passen les nits aixecant el prat en busca de cucs de terra, bulbs, invertebrats i tot el que poden enxampar!
