LA MICRO-RESERVA DE CAN PLANES
Bona tarda, durant bona part de l'any passat i fins ara, he estat treballant en les meves estones lliures en un projecte personal, amb el suport econòmic de la Societat Catalana d'Herpetología de la que en sóc membre.
Durant aquestes últimes dècades s'ha observat per part de la SCH una disminució destacable d'amfibis arreu de Catalunya, en la majoria d'àrees l'explicació es deu a l'activitat humana que ha urbanitzat el territori fragmentant l'espai i eliminant els punts de reproducció, però també s'ha observat una disminució en comarques d'interior que no han patit cap transformació dràstica, en aquests casos l'únic que s'observa són pedres remenades...., anant al grà, una hipòtesi plausible es que l'increment desmesurat de senglars arreu de Catalunya està provocant una extinció silenciosa tant de vegetals com les orquídies com sobretot de petites bestioles, siguin amfibis o rèptils, o micromamífers com ratolins, talpons o mussaranyes.
Com es sospita que els senglars poden ser els responsables del fracàs de l'introducció del gripau d'esperons a la meva bassa (depredant els juvenils que s'enterren a la terra tova), vaig proposar de realitzar un tancament perimetral, per protegir tant la fauna com la flora i també la col.lecció de fruiters.
Així, amb la SCH hem creat una micro-reserva de poc més d'una hectàrea i mitja.
Us postejo la memòria explicativa del projecte:
MEMÒRIA EXPLICATIVA
MICRORESERVA DE CAN PLANES, MOLINS DE REI,
COLLSEROLA
Aquest projecte consta de tres aspectes que passo
a detallar a continuació:
1.-
Tancament perimetral:
Per construir la tanca de 550 m perimetrals va
caldre estassar tot el recorregut, amb molta bardissa, canya i arítjols, amb
desbrossadora de motxilla i a mà.
Posteriorment va caldre obrir una rasa de 30 cm
de profunditat, la meitat es va poder fer amb tractor, però la resta va caldre
fer-ho a mà, inclòs 120 m de canyar en el que hi va caldre arrencar les
carrosses.
Es van clavar 280 varilles de 240 cm, una cada
dos metres i unes quantes més es van utilitzar per estabilitzar les cantonades
del tancament.
Es va vestir tota la tanca metal.lica
subjectant-la primer amb brides a les varilles i després lligada amb filferro.
Per finalitzar es va tapar la rasa manualment amb
terra per tal d’enterrar els 30 cm inferiors de tanca, amb l’objectiu d’evitar
que els senglars puguin passar per sota.
Però a més a més, a l’entrada del camp, per
evitar la imatge de la tanca (s’ha ubicat en tot el perímetre de tal manera que
sigui funcional però no visible) s’ha construït un mur de pedra seca a dues
cares, de 7 m de longitud per 1,9 d’alçada, totalment integrat amb la porta de
fusta.
2.-
Impermeabilització de l’estany:
A finals de juliol es va començar a assecar
l’estany previ, de 120 m2, molt colmatat de vegetació i que romania fins a quatre mesos sec durant
l’estiu per manca d’aigua.
A principis d’agost ja quedava molt poca aigua I
es van rescatar un centenar de capgrossos de tòtil, es van dipositar en un
estanyol construït per aquesta finalitat.
Enseguida es va començar a dallar a mà la
vegetació, manualment per no afectar cap amfibi, posteriorment amb forca es va
retirar tota l’herba seca que va ser utilitzada per cobrir la base dels arbres
joves (mulching).
Després d’uns dies de sol el fang va permetre
entrar-hi amb tractor per arrencar amb el subsolador les rabasses dels càrex i
dels lliris grocs, posteriorment es va subsolar tot per poder aprofundir en el
buidatge de l’estany.
Aleshores amb una tragella es van buidar ben bé uns cent m3 de terra, dipositant-los tots en una feixa del terreny, fent un circuit circular entre l’estany i la feixa.
Un cop buidat l’estany, amb la pala del tractor
vaig amuntegar terra en els marges per utilitzar posteriorment, I de nou amb la
tragella vaig afinar el vas de l’estany.
El següent pas va ser escampar la lona EPDM de 20
x 9 m, estirar-la bé I subjectar-la amb palades de terra, va caldre l’ajut de
la família.
Posteriorment amb la pala del tractor, carregant la terra apilada anteriorment, vaig tapar de terra la lona, també vaig reperfilar els marges tot i que va caldre fer-ho manualment.
També es van construir illes que es van revegetar
abans d’omplir. Les plantes les tenia
aparcades en un racó.
l'estany un cop finalitzat
L’últim va ser crear el sobreeixidor I el canal
que retorna l’aigua a la riera i afegir-hi els barquers (Notonecta glauca) pel control dels mosquits, als pocs dies van arribar els tòtils a
reproduïr-se-hi.
3,- Sistema
de bombament I reg:
El pou de la finca es troba a 200 m de distància,
va caldre estassar tot el recorregut a mà i obrir una rasa, una part amb tractor
I la resta a mà.
Es va escampar dins la rasa la mànega de 40 mm i
es va tapar de terra.
Es va instal.lar la bomba dins del pou amb una
vàlvula de retenció i un press control per donar pressió quan s’accionessin les
electrovàlvules de reg. Es va instal.lar 100 m de cable elèctric des de la
masia fins el pou.
Dins del camp es va instal.lar la mànega
principal pel marge fins l’estany.
Amb una eina acoblada al tractor es van desfer
tots els cristalls per on hi havien de passar les mànegues de 20 mm amb els
degotadors.
Es van distribuir els 1800 m de mànegues, a
trams, per poder passar amb el tractor.
Es van realitzar les connexions I es va procedir
a tapar totes les mànegues amb la terra que s’havia reservat del buidatge de
l’estany per aquesta finalitat.
A dia 10 d’octubre, ja fa més de dos mesos que no entren els
senglars dins l’espai, l’estany nou ja
es ple i ja s’ha iniciat la temporada de cria amb els tòtils, a partir d’ara
iniciarem des de la Societat Catalana d’Herpetología un seguiment de fauna per
tal de validar que l’espai
perimetralment tancat compleix la funció de protecció de microfauna
davant de la excessiva població de senglars a Collserola, amb l’objectiu de
potenciar un punt de cría i dispersió del gripau d’esperons i la resta
d’amfibis.
També es pretén valorar la hipòtesi que el decliu
d’amfibis arreu de Catalunya es deu a l’excés poblacional de senglars,
comparant les densitats que es puguin assolir dins l’espai amb les densitats
cada cop més baixes arreu del país.
El sistema de conducció d’aigua servirà per
mantenir el nivell de l’estany durant els períodes de sequera i aportar
mitjançant el reg gota a gota la humitat suficient per mantenir la col.lecció
de més de 200 varietats antigues de fruiters i mantenir hidratat tot l’habitat
pratenc de flors silvestres, la base imprescindible per potenciar tota la
microfauna.
Jordi Roca
Societat Catalana d’Herpetología.
