L'ESTANY, HIVERN 16-17

Bon dia!, mentres van creixent les fruites faré una entrada sobre l'evolució de l'estany des del setembre, va ploure el suficient per tenir aigua i poder-lo omplir!

foto de principis d'abril del 2017

Els primers amfibis en apareixer van ser els gripauets de puntets (Pelodytes punctata), a principis d'octubre ja hi eren!, cantant sota l'aigua!

gripauet de puntets

Són uns autèntics desconeguts, potser per que passen desapercebuts, mai no n'he vist cap fora de l'aigua o en l'entorn immediat en les dates de reproducció.

posta de gripauet

Les postes les enganxen a tiges submergides, i si les temperatures són suaus en qüestió de deu dies ja neixen.
Creixen molt ràpid i un mes després ja tenien una bona mida!

capgros de gripauet

Ara a mitjans de maig ja estan sortint de l'aigua, però com ha crescut tant la vegetació que envolta l'estany, no s'en veu cap!

l'estany al maig

A l'octubre van aparèixer també les primeres salamandres, han anat venint fins passat Nadal, aleshores vaig tenir la gran sort de veure'n parir a una per primera vegada!, la salamandra estava agafada a unes fulles que suraven i va deixar anar dues cries amb mig minut de diferència, van caure al fons mig cargolades i en dos segons es van estrémer i es van desplaçar nedant un pam!. 

rescatada d'una cisterna!

larva de salamandra d'aquest any

Les cries de salamandra també comencen a sortir de l'aigua, aquest any en seran uns centenars!.

A mitjans de febrer van començar a arribar els primers gripaus comuns a l'estany.

Parella en amplexe

A principis de març en recomptes nocturns en vaig comptar 52 exemplars!,  cada any ha anat augmentant la xifra!, n'he trobat un parell d'atropellats a la carretera, a un km de distància, i d'altres deambulant de nit en distàncies menors.
A finals de març es podien veure una dotzena de postes d'ous, són uns cordons de diversos metres amb dues fileres d'ous.

posta de gripau comú

A mitjans de març van començar a nèixer, els primers dies s'amagaven i no es veien, però quan es van decidir a sortir.....

capgrossos de gripau comú

Hi havia capgrossos per tot arreu!
Probablement surtiran de l'aigua durant el mes de juny.

Durant el mes d'octubre hi havia una activitat notable d'unes libèl.lules vermelles, de nom Sympetrum fonscolombii, a estones hi havia més de trenta parelles posant ous!

mascle de libèl.lula

Tots aquests ous van néixer alhora que els capgrossos de gripau, vaig témer que em devoressin els capgrossos!, però no va passar!

A l'abril van començar a cantar les reinetes, no masses, potser mitja dotzena....

reineta ampliada

a mida normal

A veure si hi ha sort i es poden reproduir aquest any....

Ara a mitjans de maig hi ha molta activitat de granotes comunes, s'estan aparellant!

la més maca!

Hi pot haver una quarantena de granotes!, a veure si prosperen!

Com a curiositat final, aquest hivern s'hi va localitzar una granota pintada, (Discoglossus pictus) és una espècie d'origen algerià que es va escapar en el sud de frança fa moltes dècades, de mica en mica ha anat entrant a les comarques de girona, i sense saber com, ha aparegut al delta del Llobregat i en el centre de Collserola!, probablement algú l'ha "ajudat" a travessar tota Barcelona!

la granota pintada

En els propers mesos sabrem com ha anat la reproducció de les reinetes i les granotes comunes.

LES POMERES MÉS TARDANES

Bon dia,  avui continuaré amb les pomeres més tardanes, les que maduren entrat l'octubre:
pomera del Sucre: és una varietat que em van facilitar des del Parc Natural de la zona volcànica de la garrotxa, és tardana, no massa gran, aplanada, verdosa amb alguna galta rosada i vira a groc a la maduresa fisiològica, és de carn dura, blanca i dolça, pot fer concrecions ensucrades en el cor!,  probablement d'aquí li ve el nom!

pomes del Sucre

L'arbre té un desenvolupament en forma de paraigües, no és especialment vigorós però es va eixamplant cada any, té una ramificació densa i fulles petites!.

Pomera Gaia: sembla que és una varietat força antiga, la meva ha vingut de la Ribagorça aragonesa.
Fa unes pomes rodones, verdes, virant lleugerament a groc al madurar, no massa grosses,  amb un punt acídul,  l'arbre carrega molt i es fa necessària una aclarida.
L'arbre té un vigor mitjà.

Pomera gaia gran:  la relació amb el nom de la pomera Gaia no l'he trobat per enlloc!, també ha vingut de la ribagorça aragonesa.
Aquesta poma és molt grossa!, és ratllada de vermell durant l'estiu i vira a vermella i en el punt de maduració a principis de novembre es deixa menjar!

poma Gaia gran.

L'arbre és dels més vigorosos que tinc!, intueixo que s'acabarà fent molt gran!

la pomera aquest estiu.

Pomera Pic de Pedrís: també és una de les pomeres vigoroses que tinc, és força productiva i fa unes pomes de mida mitjana, ratlladetes de vermell durant l'estiu esdevenen difuminades de vermell a l'octubre. Amb un punt lleugerament acídul.

manyoc de pomes pic de Pedrís

Pomera manyaga: una de les bones!, molt conreuada al Baix Llobregat en el passat fins l'aparició de les Starking i Golden.
El dia que en vaig tastar la primera poma em vaig endur una sorpresa!, la vaig trobar molt bona!, simplement que no podia competir estèticament amb les varietats modernes....
La poma és allargada, tipus ciri, verda virant a groc en la maduresa fisiològica i amb una galta vermella si li dona el sol. La pell és molt encerada, amb aspecte greixós, la carn és blanca, dolça i de molta qüalitat, tradicionalment es guardava tot l'hivern.

poma manyaga a l'estiu.

Pomera Camosa: l'altra pomera tradicional a la comarca fins fa cincuanta anys!
La que jo tinc és la camosa del Llobregat, hi ha forces clons diferenciats arreu de la península, conegudes com a Camuesas.
Jo encara no l'he pogut tastar per que en tinc un arbre jove, diuen que en fresc és d'alta qüalitat, però si es guardava uns mesos es tornava farinosa.

Pomera Ciri Groc: molt coneguda arreu, a catalunya com a pomeres del ciri i a la península com a Peros, fan unes pomes allargades, verdoses, poden tenir una galta rosada si els toca el sol. Són tradicionalment de llarga conservació, esdevenint totalment grogues aleshores. tenen la pell molt encerada. Són d'alta qüalitat gustativa.
L'arbre té un desenvolupament força vertical.
No en tinc fotos.

Pomera Ciri Vermell:  és una varietat que em van dur del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa,  l'arbre té creixement horitzontal, bàsicament pel pes de la fruita!, és la pomera més productiva que tinc!, la fruita és allargada, ratllada de vermell i acabant tota vermella a la maduresa al novembre, aguantant-se a l'arbre fins el Nadal!
Es considera d'inferior qüalitat que el ciri groc per dos motius, per que no es guarda tant i per que té la carn sorprenentment tova!, aixó sí, molt dolça i bona!

poma del Ciri Vermell