dilluns, 27 de juliol del 2015

ELS ALBERCOQUERS

Bon dia, avui parlaré dels meus albercoquers, en tinc pocs i encara joves, i com faig caure la fruita dels arbres petits per evitar que els senglars els trinxin, doncs que molts encara no els he tastat!.
Haig de dir que m'agradaria disposar de mes espai per afegir-hi més varietats, sembla que hi havia una gran riquesa de varietats d'albercoc en el llevant peninsular, i tot aixó s'està perdent!.

Albercoquer Canino: és una varietat espanyola amb unes quantes dècades de vida, és relativament gros, arrodonit, de color ataronjat i força dolç quan madura a mitjans de juny.
L'arbre és vigorós.

albercocs canino
Albercoquer Moniquí: és un arbre vigorós de creixement vertical que fa uns albercocs lleugerament ovalats de color crema amb una galta rosada on li toca el sol, madurat a l'arbre és molt dolç i sucós. Aquest any degut a les calorades han madurat els primers dies de juliol, uns quinze dies abans del que sería normal.


albercocs moniquí

Albercoc Roig del Rosselló: tinc dos arbres d'aquesta varietat, el primer li vaig adquirir al Guillem Arribas, d'ECOAURA, un cultivador de varietats antigues que m'el va portar sense empeltar, nascut de pinyol, doncs sembla ser que aquesta varietat conserva molt les característiques pròpies.
L'altre arbre va venir de Ponts amb un altre nom: rusinyol, finalment he comprovat que el nom és una modificació de rouge du russillon, i de fet l'any passat tots dos arbres van madurar a mitjans de juliol, que és quan toca, tot i que aquest any han madurat quinze dies abans degut a la calor.
Els albercocs són ovalats i en la maduressa adquireixen una tonalitat més taronja que no pas vermella. Són força àcids fins que no arriben a una correcta maduració fisiològica.


albercoc roig del rosselló

Albercoc galta vermella: també rep el nom de pinyol dolç, aquesta varietat ha vingut de Mallorca on hi ha una associació que s'han dedicat a recuperar les varietats auctòctones de les Balears.


albercoquer monumental a Porreres, Mallorca
A Catalunya i especialment a la franja de ponent en el passat hi havia albercoquers amb el nom varietal pinyol dolç, però no havíen de ser necessàriament de la mateixa varietat, doncs obeeix a una característica del pinyol, que no és amarg i es podia menjar.

Albercoquer Galta roja: és una varietat valenciana força coneguda, madura a mitjans de juny, no es massa gran, de color entre blanc i groc i amb la galta assoleïada de color roig. la carn és blanca, sucosa i dolça.
L'arbre es força rústic, de port semi-erecte i força vigorós. 


albercocs galta roja

Albercoquer Morro de bou: és una varietat Mallorquina que he pogut tastar per primer cop, eren petits per que es un arbre jove però dolços!
albercocs Morro de bou




dijous, 9 de juliol del 2015

LES PRUNERES PRIMERENQUES

Bon dia, en aquestes dates les prunes primerenques ja han madurat, i especialment aquest any que amb les calorades que hem tingut ja des del maig la fruita ha madurat abans. Ara ja només queden les prunes d'estiu com les clàudies i totes les seves parentes.
La successió ha anat així:

Prunera Vallespir: és la primera a madurar, aquest any  en els primers dies de juny. Es una pruna mirabolana de mida justeta, groga i vermella al moment de madurar que gira a vermell fosc quan es passa, de carn tova, groga i sucosa, és acceptable de gust, especialment per que és la primera.
El meu arbre és molt vigoròs, fins el punt que li he fet una esporga lleugera per definir les branques principals i prou, té un aspecte de parasol, les branques amb el pes de la fruita es vinclen i acaben creixent horitzontals.


prunera vallespir

prunes vallespir



Prunera llevador: és la més coneguda de les pruneres mirabolanes, fins el punt que també en rep aquest nom: pruna mirabolà.
Madura a mitjans de juny i és de millor qüalitat  tan de mida com organolèptica que la vallespir.
També és un arbre vigorós, però amb creixement vertical, el que requereix d'una esporga el.laborada per tal de controlar i dirigir el creixement.
Com a curiositat diré que la meva família n'ha cultivat des de fa molts anys, i en tinc un mal record d'infantessa per que el dia de sant Joan tocava anar a collir prunes!, aixó vol dir que si anava de revetlla a l'endemà havia de matinar!, tan sí com sí!
Però la curiositat és que ara maduren quinze dies abans!, he calculat que s'ha avançat la maduració un dia cada dos anys que han passat, o sigui: quinze dies en trenta anys!, per que algú negui a aquestes alçades el canvi climàtic!!!!


prunera llevador


prunes llevador

Prunera Rosella: aquesta varietat  jo la vaig conèixer amb un altre nom: juliana, madura després de la llevador, ara a finals de juny. És una pruna grossa, groga amb taques vermelles on li toca el sol,
però que en sobremadurar es torna fosca, les que he tastat aquest any després de vint de no fer-ho eren dolçes i força bones, però de jove que en tenia tot un camp al secà i sobre argila, les recordo amb un punt d'acidessa que només el perdíen quan éren molt madures.
Forma un arbre vigorós.


pruna juliana o rosella

Prunera Negreta o Pasqualet: vaig obtenir aquesta varietat del parc Agrari del Baix Llobregat, abans no la coneixía, i em sorprèn que no s'hagués cultivat amb més profusió per que és força bona!
És una pruna grossa, fosca, de carn vermella i molt dolça.
L'arbre és vigorós i molt fèrtil, ha d'estar convenientment esporgat per que les prunes no quedin petites.


prunes negreta


Prunera Japonesa: aquesta varietat és la primera prunera asiàtica que es va introduir, probablement farà uns vuitanta anys.  
Ara madura a principis de juliol, però jo recordo de petit que maduràven a mitjans de mes, coses del canvi climàtic!
Es una pruna grossa, groga, amb una mica de punxa i recoberta de pruïna que la fa translúcida, quan es frega queda totalment llüenta.
És àcida fins que no assoleix la plena maduresa, si aquesta passa a l'arbre aleshores es molt bona i dolça.
L'arbre és vigorós i té un creixement horitzontal, formant arbres amb forma de parasol força bonics.


prunes japoneses
Prunera Santa Rosa: n'havia sentit a parlar però no les coneixia, he hagut d'esperar que el meu arbre fes prunes per poder tastar-les!, i sí, m'han agradat!, són com aromàtiques, grosses, vermelloses tendint a fosques quan maduren, sucoses. 
Però tenen un problema en cultiu ecològic, són les primeres en corcar-se!, totes les varietats anteriors es poden cultivar en ecològic per que encara no es corquen, a partir de la santa rosa que madura entrat el juliol ja es corquen totes!


prunes santa rosa










diumenge, 5 de juliol del 2015

EL PRAT AL JUNY

Bon dia, ha entrat l'estiu i es moment de fer balanç de com ha anat el prat de flors silvestres, he pogut regar a estesa en tres ocasions i per fí el passat dia 15 de juny tres tormentes consecutives van deixar anar 50 l/m2!, la riera ja estava seca i ara torna a portar aigua per quinze dies més!, miraré si puc fer una altra regada...
En tot cas, a finals d'hivern el prat era curt i dominat per margaridoies com es veu a la foto inferior,

margaridoies
posteriorment van florir els dents de lleó, el botó d'or, la gatassa, el mill gruà, el corniol, les malves, els alls roses, les margarides, les prunel.les, els trèbols, les corretjoles, les campanetes, l'herba de sant joan, la de santa margarida... 


dent de lleó

mill gruà

botó d'or

corniol

margarida amb hoste

card amb abellot


herba de sant joan

prat amb prunel.les
herba sabonera

milfulles

alls roses
  Des de l'inici de la primavera el prat va anar creixent en alçada, dominat per les gramínies, anuals i perennes que sumen una quinzena d'espècies i que requerirán un capítol apart. En tot cas, totes les flors mencionades van brotar disperses entre les gramínies que són majoría.


barreja de flors

prat dominat per margarides

 Un cop entrats al mes de juny va començar a tombar-se l'herba i tot el prat va adquirir un aspecte desendreçat i lleig.
Però he esperat fins el 30 de juny a segar el camp per permetre que les flors més tardanes completessin la maduració de les llavors, a més que em sabía greu segar-lo degut a la gran profusió de papallones que hi havia alimentant-se i volant per arreu!

papallona zebrada

No obstant haig d'admetre que esperar tant ha tingut conseqüències, alguns arbres han parat el creixement degut a que les herbes han guanyat la competència pels nutrients.
Ara que he segat confío que inicïin una segona brotació, els regaré abundantment per que aixó passi.

el prat abans de segar


els cirerers segats


les pomeres segades