pomera del Sucre: és una varietat que em van facilitar des del Parc Natural de la zona volcànica de la garrotxa, és tardana, no massa gran, aplanada, verdosa amb alguna galta rosada i vira a groc a la maduresa fisiològica, és de carn dura, blanca i dolça, pot fer concrecions ensucrades en el cor!, probablement d'aquí li ve el nom!
 |
| pomes del Sucre |
Pomera Gaia: sembla que és una varietat força antiga, la meva ha vingut de la Ribagorça aragonesa.
Fa unes pomes rodones, verdes, virant lleugerament a groc al madurar, no massa grosses, amb un punt acídul, l'arbre carrega molt i es fa necessària una aclarida.
L'arbre té un vigor mitjà.
Pomera gaia gran: la relació amb el nom de la pomera Gaia no l'he trobat per enlloc!, també ha vingut de la ribagorça aragonesa.
Aquesta poma és molt grossa!, és ratllada de vermell durant l'estiu i vira a vermella i en el punt de maduració a principis de novembre es deixa menjar!
 |
| poma Gaia gran. |
L'arbre és dels més vigorosos que tinc!, intueixo que s'acabarà fent molt gran!
 |
| la pomera aquest estiu. |
Pomera Pic de Pedrís: també és una de les pomeres vigoroses que tinc, és força productiva i fa unes pomes de mida mitjana, ratlladetes de vermell durant l'estiu esdevenen difuminades de vermell a l'octubre. Amb un punt lleugerament acídul.
 |
| manyoc de pomes pic de Pedrís |
Pomera manyaga: una de les bones!, molt conreuada al Baix Llobregat en el passat fins l'aparició de les Starking i Golden.
El dia que en vaig tastar la primera poma em vaig endur una sorpresa!, la vaig trobar molt bona!, simplement que no podia competir estèticament amb les varietats modernes....
La poma és allargada, tipus ciri, verda virant a groc en la maduresa fisiològica i amb una galta vermella si li dona el sol. La pell és molt encerada, amb aspecte greixós, la carn és blanca, dolça i de molta qüalitat, tradicionalment es guardava tot l'hivern.
 |
| poma manyaga a l'estiu. |
Pomera Camosa: l'altra pomera tradicional a la comarca fins fa cincuanta anys!
La que jo tinc és la camosa del Llobregat, hi ha forces clons diferenciats arreu de la península, conegudes com a Camuesas.
Jo encara no l'he pogut tastar per que en tinc un arbre jove, diuen que en fresc és d'alta qüalitat, però si es guardava uns mesos es tornava farinosa.
Pomera Ciri Groc: molt coneguda arreu, a catalunya com a pomeres del ciri i a la península com a Peros, fan unes pomes allargades, verdoses, poden tenir una galta rosada si els toca el sol. Són tradicionalment de llarga conservació, esdevenint totalment grogues aleshores. tenen la pell molt encerada. Són d'alta qüalitat gustativa.
L'arbre té un desenvolupament força vertical.
No en tinc fotos.
Pomera Ciri Vermell: és una varietat que em van dur del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, l'arbre té creixement horitzontal, bàsicament pel pes de la fruita!, és la pomera més productiva que tinc!, la fruita és allargada, ratllada de vermell i acabant tota vermella a la maduresa al novembre, aguantant-se a l'arbre fins el Nadal!
Es considera d'inferior qüalitat que el ciri groc per dos motius, per que no es guarda tant i per que té la carn sorprenentment tova!, aixó sí, molt dolça i bona!
 |
| poma del Ciri Vermell |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada