Bon dia, a partir d'aquesta entrada detallaré cada una de totes les varietats de fruiters que tinc, començaré per les més inusuals, les més silvestres, que bàsicament tinc plantades en els marges com els nesplers i les serveres.
Els nesplers, (Mespilus germanica)
La nespra és una de les fruites més antigues d'europa, pràcticament s'ha mantingut inalterada des de fa uns milers d'anys en que ha format part de la dieta humana, però també es una de les més oblidades!, gairebé ningú sap quin gust té!. De fet aixó és mèrit de la seva pròpia naturalesa, ha de sobremadurar per tal de ser comestible, adquirint una textura pastosa i fosca que no convida gens a tastar-la!, però si et deixes de maníes i ho fas, descobreixes que sembla una melmelada granulosa i dolça, vaja, que no està malament!
![]() |
nespres europeus |
Tinc cinc arbres plantats en el marge del camp per que ofereixin aliment a la fauna a l'inici de l'hivern, i es que amb les primeres gelades acaben de madurar i aleshores els ocells se'ls mengen, en una època força desfavorable.
Formen uns arbres no massa grans, de forma arrodonida i de branques pèndules pel pes de la fruita.
Floreix al maig, a la punta d'una branca del mateix any.
Els fruits es cullen al novembre i es deixen madurar en palla durant un parell de mesos.
S'empelta sobre arç blanc, codonyer i perera.
Les serveres, (Sorbus domestica)
La serva un fruit encara més oblidat que l'anterior!, es petit, de la mida d'una oliva grossa, de pell encerada de color groc-verdós amb la galta assoleïada tenyida de vermell, es cull al setembre-octubre i també s'ha de deixar sobremadurar en palla durant un mes, convertint-se també en una textura com de melmelada, però no acaba de perdre del tot l'astringència, principal motiu pel qual ja no es menja avui en dia.
No obstant vaig localitzar fa tres anys un arbre magnífic dins el bosc de fruits més dolços, en vaig collir unes branques i n'he empeltat un dels cinc que tinc plantats en el marge.
La servera forma un arbre més gran que la majoria de fruiters, de tonalitats taronges a la tardor, i posseeix una de les millors fustes d'europa.
Els ginjolers (Ziziphus jujuba)
Es un arbre espinós originari del nord d'Àfrica que fa un fruit, el gínjol amb forma d'oliva grossa, madura a finals de setembre amb un color similar a un dàtil, també amb un pinyol gros.
El meu arbre encara és petit (mesura menys de dos metres), però ja he pogut tastar els gínjols i he de dir que em vaig endur una sorpresa!, éren força bons!
Els atzarolers (Crataegus azarolus)
Es un parent de l'arç blanc, de fulles, flors i fruits més grossos, n'hi ha diverses varietats que es distingeixen pel color dels fruits, blancs, grocs o vermells.
El meu arbre el vaig comprar empeltat sobre codonyer i es de fruits vermells.
Però personalment no li trobo el què a aquesta fruita, té un punt d'acidesa i poca carn.
Els nesprers japonesos (Eriobotrya japonica)
Tinc un sol arbre nascut de pinyol, l'any passat va donar uns nespres excel.lents, però aquesta tardor passada no va florir!, el proper serà!
He descobert que hi ha un munt de varietats i que segurament el meu es de la varietat "tanaka", grossos, dolços i maduren al juny.
Una curiositat, quan va arribar aquesta fruita del japó fa dos segles i escaig li van donar el nom de nespra per la similitud amb la nespra europea, amb el temps la nostra ha caigut en l'oblit i la japonesa li ha suplantat el nom!.
La moixera de pastor (Sorbus torminalis)
Es més un arbre de bosc que no pas fruiter de conreu, però en tinc mitja dotzena escampats pels marges per a l'alimentació dels ocells.
Fa uns fruits esfèrics marronosos amb els que es poden fer melmelades.
Es l'arbre amb la millor fusta d'Europa i hauria de formar part dels jardins i carrers d'arreu, és resistent, floreix, dóna fruits i a la tardor adquireix unes tonalitats taronges i vermelles d'una gran bellesa!
L'arboç (Arbutus unedo)
Es un arbre de creixement lent però de llarga vida, els meus tot i esquifits ja han començat a fer cireres de pastor!.
Els magraners (Punica granatum)
En tinc un parell d'arbres en els marges, però desconec si tenen nom varietal, ja han fet magranes aquests dos últims anys.
Els codonyers (Cydonia oblonga)En tinc cinc arbres en els marges del camp, a mitjans d'abril es cobreixen de flors blanc-rosades, i a l'octubre maduren els codonys.
La pomera borda (Malus sylvestris)
Es un dels ancestres de les pomeres cultivades, de fruits petits i àcids.
En tenia dues però aquest hivern n'he reempeltada una amb una altra varietat.
![]() |
flor de nespra |
S'empelta sobre arç blanc, codonyer i perera.
Les serveres, (Sorbus domestica)
La serva un fruit encara més oblidat que l'anterior!, es petit, de la mida d'una oliva grossa, de pell encerada de color groc-verdós amb la galta assoleïada tenyida de vermell, es cull al setembre-octubre i també s'ha de deixar sobremadurar en palla durant un mes, convertint-se també en una textura com de melmelada, però no acaba de perdre del tot l'astringència, principal motiu pel qual ja no es menja avui en dia.
![]() |
serves |
La servera forma un arbre més gran que la majoria de fruiters, de tonalitats taronges a la tardor, i posseeix una de les millors fustes d'europa.
Es un arbre espinós originari del nord d'Àfrica que fa un fruit, el gínjol amb forma d'oliva grossa, madura a finals de setembre amb un color similar a un dàtil, també amb un pinyol gros.
gínjols madurs |
Els atzarolers (Crataegus azarolus)
Es un parent de l'arç blanc, de fulles, flors i fruits més grossos, n'hi ha diverses varietats que es distingeixen pel color dels fruits, blancs, grocs o vermells.
El meu arbre el vaig comprar empeltat sobre codonyer i es de fruits vermells.
atzeroles |
Els nesprers japonesos (Eriobotrya japonica)
Tinc un sol arbre nascut de pinyol, l'any passat va donar uns nespres excel.lents, però aquesta tardor passada no va florir!, el proper serà!
He descobert que hi ha un munt de varietats i que segurament el meu es de la varietat "tanaka", grossos, dolços i maduren al juny.
![]() |
nespres madurs |
La moixera de pastor (Sorbus torminalis)
Es més un arbre de bosc que no pas fruiter de conreu, però en tinc mitja dotzena escampats pels marges per a l'alimentació dels ocells.
Fa uns fruits esfèrics marronosos amb els que es poden fer melmelades.
![]() |
fruits de la moixera de pastor |
![]() |
flors |
color de tardor |
L'arboç (Arbutus unedo)
Es un altre arbre més de bosc que no pas de conreu, però com fan fruits deliciosos en tinc un parell en els marges.
fruits i flors d'arboç |
Els magraners (Punica granatum)
En tinc un parell d'arbres en els marges, però desconec si tenen nom varietal, ja han fet magranes aquests dos últims anys.
magranes |
Els codonyers (Cydonia oblonga)En tinc cinc arbres en els marges del camp, a mitjans d'abril es cobreixen de flors blanc-rosades, i a l'octubre maduren els codonys.
flors de codonyer |
codonys per collir |
La pomera borda (Malus sylvestris)
Es un dels ancestres de les pomeres cultivades, de fruits petits i àcids.
flors de pomera silvestre |
El perelloner (Pyrus spinosa)
Fa uns anys vaig descobrir un perelloner a la serra de l'ordal, en vaig collir unes branques i les vaig empeltar en unes pereres ercolines, les flors que van fer es van hibridar amb les ercolines, en vaig sembrar les llavors i van neixer uns peus amb la resistència del perelloner i el vigor de l'ercolina!, són els peus que he utilitzat per empeltar les meves pereres.
I ara fa pocs anys vaig descobrir el perelloner monumental de prades, en vaig collir una branca i la vaig empeltar,ara tinc un clon del perelloner de prades !
Fa uns anys vaig descobrir un perelloner a la serra de l'ordal, en vaig collir unes branques i les vaig empeltar en unes pereres ercolines, les flors que van fer es van hibridar amb les ercolines, en vaig sembrar les llavors i van neixer uns peus amb la resistència del perelloner i el vigor de l'ercolina!, són els peus que he utilitzat per empeltar les meves pereres.
perellons |
![]() |
els primers perellons del meu perelloner de Prades |
L'aranyoner, (Prunus spinosa)
Tinc diversos aranyoners en els marges, ja hi eren, però els he podat i regat i he descobert que es poden fer arbres de quatre a cinc metres d'alts!
Són els primers arbres en florir juntament amb els ametllers, es cobreixen de floretes blanques que a finals d'estiu es converteixen en els aranyons, prunetes d'un centímetre de color blau fosc que no es poden menjar de lo astringents que són!, hauré d'aprendre a fer pacharán!
Tinc diversos aranyoners en els marges, ja hi eren, però els he podat i regat i he descobert que es poden fer arbres de quatre a cinc metres d'alts!
Són els primers arbres en florir juntament amb els ametllers, es cobreixen de floretes blanques que a finals d'estiu es converteixen en els aranyons, prunetes d'un centímetre de color blau fosc que no es poden menjar de lo astringents que són!, hauré d'aprendre a fer pacharán!
flors d'aranyoner |