Bon dia, aquests últims anys he recopilat un munt de varietats rares de pruneres d'arreu de Catalunya, moltes d'elles en perill de desaparició degut a que no s'han comercialitzat mai a l'engròs mes enllà de petits mercats locals en el passat.
Són varietats de pruneres europees que s'han cultivat en els marges dels camps des de fa segles, es multiplicaven per rebrots d'arrel i per pinyols formant una població força heterogènia amb multitud de formes i colors!
A moltes d'elles se'ls ha anomenat prinyoners i jo les he descobert fa molt pocs anys!, i aixó que en tenia un sense saber-ho!
El meu prinyoner el vaig trobar fa 25 anys en un camp abandonat des de feia dècades, havia format un petit rodal de rebrots d'arrel, el que em va cridar l'atenció era que estava carregat de prunes!, i quan les vaig tastar eren molt bones!
Tenen la mida d'una cirera, són ovalades, verdoses trencant cap a daurat quan maduren però difuminat per una capa de pruïna, són molt bones, de molta qualitat per fer melmelades.
Prinyoner de sant Joan: tinc un arbre empeltat d'aquest any, el vaig comprar al viverista de fruiters de varietats antigues ARBORECO, de l'empordà, fa unes prunes petites, ovalades, de pell i carn verdoses i de bon gust, sembla que maduren a finals de juny.
Prinyoner de sant jaume: aquesta varietat ha vingut de Sorribes, a la vall de Gòssol, on hi havia força tradició de cultivar-les en els marges, així com en tot el pirineu.
Aquest any ha fet les primeres prunes però els ocells se les han menjat abans de tastar-les i poder-els-hi fer una foto!, el que sí vaig poder veure es que també eren allargades, petites i de color morat amb la carn verdosa, i... els ocells se les van menjar!.
Prinyoner d'agost: es una altra prunera de Sorribes, fa unes prunetes arrodonides i verdoses i quan les vaig tastar l'any passat em vaig sorprendre, eren boníssimes!, tant que aquest any els ocells tampoc me n'han deixat cap!
La vaig empeltar sobre un aranyoner (en un marge) i ha donat un arbret modest però molt productiu, ara n'empeltaré un altre sobre un mirabolà per tal d'obtenir un prinyoner vigorós.
Mirabella de Nancy: en un primer moment el meu prinyoner el vaig identificar com a mirabella de Nancy, per que l'estructura de ramificació i les fotos que havia vist per internet semblaven idèntiques, per corroborar-ho li vaig demanar unes branques al Marco Sangiorgio d'ARBORECO per empeltar, aquest any ja han fet prunes i he pogut comprovar que són varietats diferents, la mirabella fa unes prunes una mica més grosses, més grogues de color i menys sucoses!, vaja, que m'ha agradat més el meu prinyoner!. No obstant, durant aquests anys he comprovat que moltes vegades la qualitat organolèptica de la fruita és inferior durant els dos o tres primers anys, per tant hauré d'esperar per fer una valoració definitiva.
Les mirabelles tenen l'orígen al centre de França, estan documentades des del 1420!, es van escampar per tota Europa i comprovo que estan relacionades amb els prinyoners.
Cascabellicos: es una altra prunera tradicional molt antiga que només ha sobreviscut a les valls del pirineu, en textes antics apareix referenciada a tot el llevant peninsular.
En tinc dos arbres que també han vingut de Sorribes, però encara no han produït, aquest proper 2016 segur que ja toca!, confío en poder-les definir millor.
sembla que el nom prové del fet que tenen llarg el peduncle i pengen com cascavells!
Prunes europees: Viatjant per les comarques de muntanya m'he parat moltes vegades a contemplar les magnífiques pruneres que creixen ara abandonades en els marges dels prats, són força heterogènies degut a que en el passat es multiplicaven per pinyols, però la característica comuna es que procedeixen de la mateixa població de pruneres europees que durant segles s'han expandit per tota europa.
N'he recopilat les varietats més definides, són les següents:
Rovell d'ou: el Consell Comarcal del Pallars Sobirà van realitzar una prospecció de varietats de fruiters i d'horta d'arreu de la comarca, amb el que van trobar van crear un arborètum amb una vintena de varietats.
D'arrel d'una visita que els hi vaig fer el gener del 2014 em vaig endur material per empeltar, entre d'altres una prunera anomenada rovell d'ou, que sembla que fa unes prunes entre rodones i ovalades, de color groc, mes aviat petites i que maduren a mitjans d'agost al Pallars, al baix Llobregat segurament quinze dies abans, ja es veurà!.
Frare negre: tinc una prunera jove que sembla vigorosa, l'he obtingut de la prospecció efectuada a la Garrotxa pel Guillem Arribas. aquest any ja ha produït les primeres prunes, petites, el.líptiques, fosques, de carn verd-grogosa i dolça al madurar.
Colló de frare: es una varietat que he obtingut d'ARBORECO, opino que és una de les varietats més esteses per les comarques de muntanya, però també és força variable degut a la reproducció per pinyol, el que també es tradueix en diversitat de noms, probablement una altra pruna anomenada frare verd és la mateixa que colló de frare, es qüestió de temps que ho esbrini!
En tot cas, és una prunera vigorosa, de llarga vida, pel Pirineu pots trobar exemplars amb una edat estimada entre 50 i 70 anys, rarament més.
Fa unes prunes de mida mitjana, el·líptiques, grogues i dolces al madurar, també cal dir que igual com totes les prunes que maduren entrat l'estiu, es corquen bastant!
Altres pruneres europees:
Julienc: aquesta és una varietat botànica, Prunus insititia, al baix Llobregat sempre l'hem conegut com a Julienc per que s'ha utilitzat tradicionalment com a porta-empelts pels presseguers, és l'única prunera compatible amb els presseguers i alhora és resistent a la clorosis fèrrica, a l'asfixia radicular i a la salinitat moderada, per tant era l'únic porta-empelts utilitzable fins que es va generalitzar l'ús del peu GF-305 primer i GF-677 a partir de la dècada dels 80, des d'aleshores ja no s'ha tornat a utilitzar, entre d'altres motius per que té menys vigor i treu molts rebrots d'arrel.
A la península ibèrica el coneixen per "san Julián", especialment en el llevant peninsular on també l'han utilitzat com a porta-empelts, ara en tenen una versió millorada: adesoto 101, per utilitzar en terres difícils.
Respecte a les prunes, en el baix Llobregat no s'han consumit mai, no són apreciades, però sí en fan melmelades en altres regions d'Europa.
Les prunes són lleugerament ovalades, grosses, morades fosques i recobertes de pruïna, de carn groga i es deixen menjar quan estan madures!
Pruna de sant Miquel: opino que es un altre clon varietal de les pruneres europees, allargades, grogues, no massa grans, en aquest cas es força bona però té l'inconvenient que madura massa tard, aixó es tradueix en que es corquen totes!.
La característica principal d'aquesta varietat es que l'arbre té un desenvolupament vertical, en forma de fus, és molt difícil obrir-la. El meu arbre el deixo creixer lliurament.
Pruna d'assecar: me la va facilitar un amic i he acabat descobrint que es tracta d'una varietat americana, s'anomena stanley i es la que es ven seca com a pruna de califòrnia per fer els guisats!.
Es molt productiva i enseguida les he pogut tastar, molt bones madures!
Són prunes grosses, el·líptiques, de pell blau fosc, de carn groga-verdosa, amb alt contingut de sucre i que madura entrat l'agost.
Pruna d'Agen: Se la considera una de les millors varietats tradicionals europees, que també ha estat present a la península ibèrica des de fa moltes dècades, la vaig comprar a ARBORECO l'any passat, a veure quan triga a fer prunes!
Són unes prunes molt similars a la stanley, probablement més petites, un pèl més arrodonides i de color mes violaci i a més també s'assequen per consumir com a pruna seca!
Pruna escagnarda: es una altra varietat europea obtinguda d'ARBORECO, sembla que prové de les famoses prunes de Damasc, que 2000 anys abans de Crist es van originar a Síria i es van escampar per les ribes del mediterrani.
Es una varietat de prunes grogues i allargades que maduren al juliol. Encara no les he tastat per que la prunera és jove.
Són varietats de pruneres europees que s'han cultivat en els marges dels camps des de fa segles, es multiplicaven per rebrots d'arrel i per pinyols formant una població força heterogènia amb multitud de formes i colors!
A moltes d'elles se'ls ha anomenat prinyoners i jo les he descobert fa molt pocs anys!, i aixó que en tenia un sense saber-ho!
 |
| el meu prinyoner |
El meu prinyoner el vaig trobar fa 25 anys en un camp abandonat des de feia dècades, havia format un petit rodal de rebrots d'arrel, el que em va cridar l'atenció era que estava carregat de prunes!, i quan les vaig tastar eren molt bones!
 |
| els prinyons |
Prinyoner de sant Joan: tinc un arbre empeltat d'aquest any, el vaig comprar al viverista de fruiters de varietats antigues ARBORECO, de l'empordà, fa unes prunes petites, ovalades, de pell i carn verdoses i de bon gust, sembla que maduren a finals de juny.
 |
| prinyons de sant joan |
Aquest any ha fet les primeres prunes però els ocells se les han menjat abans de tastar-les i poder-els-hi fer una foto!, el que sí vaig poder veure es que també eren allargades, petites i de color morat amb la carn verdosa, i... els ocells se les van menjar!.
Prinyoner d'agost: es una altra prunera de Sorribes, fa unes prunetes arrodonides i verdoses i quan les vaig tastar l'any passat em vaig sorprendre, eren boníssimes!, tant que aquest any els ocells tampoc me n'han deixat cap!
La vaig empeltar sobre un aranyoner (en un marge) i ha donat un arbret modest però molt productiu, ara n'empeltaré un altre sobre un mirabolà per tal d'obtenir un prinyoner vigorós.
Mirabella de Nancy: en un primer moment el meu prinyoner el vaig identificar com a mirabella de Nancy, per que l'estructura de ramificació i les fotos que havia vist per internet semblaven idèntiques, per corroborar-ho li vaig demanar unes branques al Marco Sangiorgio d'ARBORECO per empeltar, aquest any ja han fet prunes i he pogut comprovar que són varietats diferents, la mirabella fa unes prunes una mica més grosses, més grogues de color i menys sucoses!, vaja, que m'ha agradat més el meu prinyoner!. No obstant, durant aquests anys he comprovat que moltes vegades la qualitat organolèptica de la fruita és inferior durant els dos o tres primers anys, per tant hauré d'esperar per fer una valoració definitiva.
| mirabella de Nancy |
Cascabellicos: es una altra prunera tradicional molt antiga que només ha sobreviscut a les valls del pirineu, en textes antics apareix referenciada a tot el llevant peninsular.
En tinc dos arbres que també han vingut de Sorribes, però encara no han produït, aquest proper 2016 segur que ja toca!, confío en poder-les definir millor.
 |
| cascabellicos |
Prunes europees: Viatjant per les comarques de muntanya m'he parat moltes vegades a contemplar les magnífiques pruneres que creixen ara abandonades en els marges dels prats, són força heterogènies degut a que en el passat es multiplicaven per pinyols, però la característica comuna es que procedeixen de la mateixa població de pruneres europees que durant segles s'han expandit per tota europa.
N'he recopilat les varietats més definides, són les següents:
Rovell d'ou: el Consell Comarcal del Pallars Sobirà van realitzar una prospecció de varietats de fruiters i d'horta d'arreu de la comarca, amb el que van trobar van crear un arborètum amb una vintena de varietats.
D'arrel d'una visita que els hi vaig fer el gener del 2014 em vaig endur material per empeltar, entre d'altres una prunera anomenada rovell d'ou, que sembla que fa unes prunes entre rodones i ovalades, de color groc, mes aviat petites i que maduren a mitjans d'agost al Pallars, al baix Llobregat segurament quinze dies abans, ja es veurà!.
 |
| el catàleg del Consell Comarcal |
Frare negre: tinc una prunera jove que sembla vigorosa, l'he obtingut de la prospecció efectuada a la Garrotxa pel Guillem Arribas. aquest any ja ha produït les primeres prunes, petites, el.líptiques, fosques, de carn verd-grogosa i dolça al madurar.
 |
| frare negre |
En tot cas, és una prunera vigorosa, de llarga vida, pel Pirineu pots trobar exemplars amb una edat estimada entre 50 i 70 anys, rarament més.
 |
| prunes colló de frare |
 |
| la meva frare verd |
Altres pruneres europees:
Julienc: aquesta és una varietat botànica, Prunus insititia, al baix Llobregat sempre l'hem conegut com a Julienc per que s'ha utilitzat tradicionalment com a porta-empelts pels presseguers, és l'única prunera compatible amb els presseguers i alhora és resistent a la clorosis fèrrica, a l'asfixia radicular i a la salinitat moderada, per tant era l'únic porta-empelts utilitzable fins que es va generalitzar l'ús del peu GF-305 primer i GF-677 a partir de la dècada dels 80, des d'aleshores ja no s'ha tornat a utilitzar, entre d'altres motius per que té menys vigor i treu molts rebrots d'arrel.
A la península ibèrica el coneixen per "san Julián", especialment en el llevant peninsular on també l'han utilitzat com a porta-empelts, ara en tenen una versió millorada: adesoto 101, per utilitzar en terres difícils.
 |
| el meu julienc en un marge del camp |
Les prunes són lleugerament ovalades, grosses, morades fosques i recobertes de pruïna, de carn groga i es deixen menjar quan estan madures!
 |
| prunes julienques |
Pruna de sant Miquel: opino que es un altre clon varietal de les pruneres europees, allargades, grogues, no massa grans, en aquest cas es força bona però té l'inconvenient que madura massa tard, aixó es tradueix en que es corquen totes!.
La característica principal d'aquesta varietat es que l'arbre té un desenvolupament vertical, en forma de fus, és molt difícil obrir-la. El meu arbre el deixo creixer lliurament.
 |
| prunera sant Miquel |
Es molt productiva i enseguida les he pogut tastar, molt bones madures!
 |
| prunes stanley |
Pruna d'Agen: Se la considera una de les millors varietats tradicionals europees, que també ha estat present a la península ibèrica des de fa moltes dècades, la vaig comprar a ARBORECO l'any passat, a veure quan triga a fer prunes!
Són unes prunes molt similars a la stanley, probablement més petites, un pèl més arrodonides i de color mes violaci i a més també s'assequen per consumir com a pruna seca!
 |
| prunes fresques i seques |
| prunes d'agen |
Es una varietat de prunes grogues i allargades que maduren al juliol. Encara no les he tastat per que la prunera és jove.
Hola Jordi.
ResponEliminaM'agrada molt el teu blog, tot i que l'acabo d'ençetar.
M'he de pasar pel teu tros que fa molt que no hi pas-ho i segons alguns ocellets es tot un paradis.
Ens veiem aviat.
Una abraçada
Quina pena que la majoria de les fotos no surten
ResponElimina