LES PRUNERES

Bon dia, al juny vaig escriure sobre les pruneres primerenques i ara continuaré amb totes les que falten, bàsicament són tota la família de les clàudies i altres varietats europees força desconegudes per que mai s'han conreat amb finalitats comercials.
Falsa clàudia: és la primera en madurar de les clàudies, també rep el nom de clàudia d'Oullins o clàudia daurada, és grossa, lleugerament asimètrica, de pell verd mat per la pruïna, que en madurar gira a groc verdós, és carnosa, dolça i madura al juliol.
L'arbre és vigorós de jove, amb ramificacions erectes però poc tupides o amb poca ramificació fina, amb els anys perden vigor i aleshores costen d'esporgar per que les branques són dificils de rejovenir.

Fulla d'avellaner: també rep el nom de clàudia de washington, el que denota el seu orígen americà, és grossa com l'anterior i es cull uns dies més tard.
La seva característica principal és que no té una secció cilíndrica si no que en una galta hi té un solc longitudinal.
També és de color groc-verdós recoberta de pruïna.
La meva opinió és que és de qualitat inferior a la falsa clàudia, és menys sucosa i menys dolça.
És la prunera amb les fulles més grans, a més. força amples, d'aqui li ve el nom!
La prunera també és difícil d'esporgar un cop vella.

la meva fulla d'avellaner

Clàudia verda o reina clàudia: és la mare de totes les clàudies, també la més bona, té un punt de dolçor difícil de superar, llàstima que sigui petita!

prunes reina clàudia

Madura entrat l'agost i és difícil de valorar el punt exacte de maduració degut a que canvia poc de color, sota la capa de pruïna gira lleugerament a verd grogós. Es més fàcil amb el tacte, quan es nota tova ja és al punt de collir.
És necessària la presència d'altres varietats de clàudies per a una correcte pol.linització.

Clàudia violeta: tinc un arbre jove que encara no produeix, té unes fulles força dures, amb la nerviació molt marcada i de color verd fosc.

prunes clàudia violeta

Sembla que és més gran que la reina clàudia, simètrica, de carn fina, dolça i perfumada, i es cull entre finals d'agost i setembre.

Clàudia de tolosa: també anomenada de bavay, forma un arbre vigorós i força productiu, dóna unes prunes de bona mida, amb un solc longitudinal poc profund, del color verdós típic de les clàudies passa al madurar a un color indefinit (com es veu a la foto inferior) i que madura a principis de setembre.
Es una pruna de bon gust.

prunes clàudia de tolosa

Rogeta d'agost: també rep el nom de colló de mico, forma un arbre de creixement erecte, vigorós, que fa unes prunes el·líptiques amb un promontori força marcat a la base del peduncle, amb un solc longitudinal marcat i amb les dues galtes asimètriques, de color vermell fosc que madura a partir de finals d'agost. Té un punt d'acidesa fins que no és madura del tot.

prunes colló de mico

Llàgrima d'or: tinc un arbre jove que encara no ha entrat en producció, la conec de fa vint anys, tenia un camp amb dues varietats, amb els rengles intercalats per a una correcte pol·linització, un de rogeta d'agost i l'altre de llàgrima d'or.
Per tant puc dir que fa unes prunes allargades com una llimona prima de color groc, la recordo de carn verdosa, dura i poc sucosa, dolça ben madura.           Es cull a principis de setembre.