LES POMERES 

Bon dia, a aquestes alçades encara no havia publicat res de pomeres, bàsicament per que els ocells ho piquen tot en verd i no arriba a madurar!, fins que els arbres ja han crescut i fan suficients pomes per que se'n salvi alguna per poder-la caracteritzar!.
Entre les pomeres primerenques hi ha les pomeres de sant Joan, no són cap meravella gustativa però tenen la particularitat de ser les primeres en madurar!.
En tinc tres varietats, dues des d'aquest any que evidentment no he pogut caracteritzar:

Pomera de sant Joan de mata baixa: en tinc tres esqueixos arrelats aparcats en un marge en espera de trobar-els-hi la ubicació definitiva,  me les va facilitar l'Emili Soms d'Arbúcies (El pomari de l'Emili).
És una varietat de pomera de mata baixa que rarament supera el metre i mig, es reprodueix per rebrots d'arrel formant colònies, abans es plantaven en els marges de les vinyes. Fan unes pomes no massa grans, verdoses virant a groc i es consumien per sant Joan coent-les al foc, suposo que en fresc no deu ser especialment bona.... encara trigaré uns anys a tastat-les!

Pomera de sant Joan de Corbera de Llobregat: me la va facilitar un amic, Jordi Boltà, la cuidava el seu pare en un mas anomenat can Planes, de Corbera de Llobregat, aquesta sí la vaig tastar, fregida!, en làmines, i haig de dir que estava molt bona!.
L'arbre ja tenia desenvolupament arbori, la poma era petita i verdosa, però no la vaig tastar en fresc.

Pomera de sant Joan vermella: aquesta varietat la tinc des del 2006, va sortir de la col.lecció del parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa.

pomes de sant Joan vermelles

De fet no madura per sant Joan, si no un mes més tard!, intueixo que el nom li ve pel fet que per sant Joan comencen a agafar color les pomes corcades i entrat el juliol ja maduren totes. Són boniques, totes vermelles, però quan les tastes... no repeteixes!, vaja, que no són gaire bones!

Pomera de Sant Jaume: tinc un arbre d'aquesta varietat amb dos troncs, cada un empeltat amb un clon varietal diferent, un com a sant Jaume àcid i l'altre com a sant Jaume dolç, aquesta última encara no la he tastat.

Són unes pomes grosses, ratllades de vermell, maduren a finals de juliol, es corquen bastant i almenys les àcides no les trobo de massa qualitat.

Pomera Moscatell: considero que és la primera poma "bona" en madurar, entrat l'agost, la vaig obtenir de l'Emili Soms d'Arbúcies i aquest 2016 ha produït en abundància per primera vegada.

poma moscatell

 El nom li ve per que recorda una mica l'aroma del moscatell, és verdosa virant a groc amb estries vermelles, de carn cruixent, i sense ser excepcional sí la recomanaria!

Pomera Periquet: és una varietat de l'Anoia, la vaig obtenir a través d'ARBORECO. madura al setembre, vira a groc, no és massa gran i és cruixent i molt dolça, fins el punt que ja es pot menjar a l'agost.

L'arbre és vigorós amb la particularitat que té un desenvolupament tipus avellaner, o sigui, treu branques verticals des del tronc molt vigoroses que es van ramificant els següents anys, amb el pes de la fruita es vinclen i baixen més cada any, alhora surten noves branques vigoroses del tronc per tal de substituir l'espai deixat per les que es vinclen.

pomes periquet

Pomera Reineta Daurada: és una varietat originaria dels Pirineus orientals, me la va facilitar ARBORECO, és un arbre vigorós amb creixement horitzontal.
Les pomes són grosses, planes com totes les reinetes, entre verdoses i grogues.amb un punt d'acidesa i madura al setembre.

reineta daurada

Pomera Palau del Bisbe: és una de les poques varietats bianuals que tinc, va sortir del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, no és massa gran però bàsicament per que l'any que toca produir carrega molt!.
Són pomes dolces que maduren al setembre i no es guarden gaire.
L'arbre te estructura piramidal, amb branques formant capes.

pomes Palau del Bisbe

Pomera Santa Eugènia: també la vaig obtenir a través del Guillem Arribas, procedent del P.N. de la zona volcànica de la garrotxa, és un arbre vigorós, amb port expansiu i obert que carrega bastant, de tant en tant es pren un any sabàtic.

Les pomes són una mica allargades, primer estriades de vermell però acaben bastant vermelles. Es deixen menjar just en el punt de maduració, posteriorment es tornen farinoses.

pomes santa Eugènia