ELS CAQUIS

Hola, en aquesta ocasió parlarem de caquis, m'agraden força i en tinc cinc varietats, bé!, tres arbres productius i dos empelts d'aquest any que encara trigaran de quatre a cinc a anys a produir!
Les meves varietats són aquestes:

Caqui  tomatero, (hatchiya).
Hatchiya és el seu nom japonès.
Es el primer caqui en madurar dels "tradicionals", a mitjans de setembre, es astringent com totes les varietats antigues, però al madurar la perd enseguida.
Es de mida mitjana, arrodonit i lleugerament xato.

caqui tomatero

Es una varietat que s'havia cultivat força en el passat però que es troba en forta regressió, a Molins de rei ja no en queda cap conreu, tant sols arbres aïllats i en molts casos abandonats però que subsisteixen degut a la seva resistència i longevitat.

caqui monumental abandonat a Molins de rei

Caqui "tipus" o gordo, (toyama).
Toyama és el seu nom japonès.
Es una altra varietat de caqui que s'havia cultivat força, en queden arbres aïllats com en el cas del tomatero.
És mes gros i també més astringent.
Comencen a madurar per sant miquel els primers que tenen tares, i van madurant escalonadament, els últims maduren a l'arbre per Nadal quan ja no queden fulles.
Si es cullen en verd costen molt de fer madurar, sense etilè es panseixen abans de fer-ho.
Aquest any passat vaig aprendre a madurar-los introduint-los en una bossa de plàstic amb un gotet de conyac durant tres dies!, i funciona!

caqui gordo o toyama

el meu caqui 

Caqui  picudo, (kostata)
Kostata és el seu nom japonès.
De fet, no el tinc encara a la meva col.lecció, hi ha catalogats com a arbres singulars per part del parc de Collserola dos exemplars a la finca veina, ara que per fí els he identificat (he trigat vint anys!, no en conec cap més a Molins de rei), prometo fer-ne un empelt, ja tinc plantat el peu.
Són uns arbres grans que fan uns caquis punxeguts, amb una capa cerosa que els fa mats, són molt astringents, triguen molt a madurar i es queden penjats a l'arbre fins que glaça.
Amb el mètode casolà de madurar-los per fí els podré tastar!

caqui picudo o kostata

caqui picudo monumental a Molins de Rei

Caqui roig brillant,  (persimon)

Arribat aquí, haig d'admetre que fins l'any passat pensava que "persimon" era una nova varietat, ara sé que els que es comercialitzen són de la varietat roig brillant, que persimon es una forma de maduració basada en etanol que funciona amb totes les varietats astringents com les anteriorment descrites. La forma casolana consisteix en tancar-los dins una bossa de plàstic amb un got de conyac (sense mullar-los), al tercer dia ja han perdut l'astringència, són dolços amb textura forta (es poden pelar com una poma)

El meu arbre entrarà en producció aquest any.

caqui roig brillant

Caqui de virgínia,  (cv.  Diospyros virginiana)

Fa dos anys em van portar unes branques d'un cultivar (varietat) del caqui de virgínia, aquí coneixem amb aquest nom al peu que tradicionalment s'ha utilitzat per empeltar-hi al damunt els caquis, aquest peu molt resistent emet rebrots d'arrel i pot naturalitzar-se en els marges dels camps o en terrenys abandonats, fa uns caquis petits que habitualment no es mengen. Hi ha peus mascle i peus femella.
Aquest peu va venir de nord amèrica com a porta-empelts, però allà els indis ja el cultivaven i n'havien seleccionat algunes varietats.
Jo apart de tenir els peus silvestres tinc ara una d'aquestes varietats índies, però encara no els he pogut tastar, fa unes fulles molt més grosses i pubescents, però sobretot són molt peludes les  branquetes, amb un color grisós vellutat. 

caquis de virgínia

Caqui Fuyu:
Tot i que no es una varietat tradicional i/o antiga, és el que completa la meva col.lecció de caquis.
Tot just és acabat d'empeltar i encara passaran quatre anys abans no els pugui tastar!
Es una varietat ja àmpliament representada a les botigues, per tant, no cal cap comentari.

caqui fuyu