Bon dia, avui parlaré dels meus albercoquers, en tinc pocs i encara joves, i com faig caure la fruita dels arbres petits per evitar que els senglars els trinxin, doncs que molts encara no els he tastat!.
Haig de dir que m'agradaria disposar de mes espai per afegir-hi més varietats, sembla que hi havia una gran riquesa de varietats d'albercoc en el llevant peninsular, i tot aixó s'està perdent!.
Albercoquer Canino: és una varietat espanyola amb unes quantes dècades de vida, és relativament gros, arrodonit, de color ataronjat i força dolç quan madura a mitjans de juny.
L'arbre és vigorós.
 |
| albercocs canino |
Albercoquer Moniquí: és un arbre vigorós de creixement vertical que fa uns albercocs lleugerament ovalats de color crema amb una galta rosada on li toca el sol, madurat a l'arbre és molt dolç i sucós. Aquest any degut a les calorades han madurat els primers dies de juliol, uns quinze dies abans del que sería normal.
Albercoc Roig del Rosselló: tinc dos arbres d'aquesta varietat, el primer li vaig adquirir al Guillem Arribas, d'ECOAURA, un cultivador de varietats antigues que m'el va portar sense empeltar, nascut de pinyol, doncs sembla ser que aquesta varietat conserva molt les característiques pròpies.
L'altre arbre va venir de Ponts amb un altre nom: rusinyol, finalment he comprovat que el nom és una modificació de rouge du russillon, i de fet l'any passat tots dos arbres van madurar a mitjans de juliol, que és quan toca, tot i que aquest any han madurat quinze dies abans degut a la calor.
Els albercocs són ovalats i en la maduressa adquireixen una tonalitat més taronja que no pas vermella. Són força àcids fins que no arriben a una correcta maduració fisiològica.
Albercoc galta vermella: també rep el nom de pinyol dolç, aquesta varietat ha vingut de Mallorca on hi ha una associació que s'han dedicat a recuperar les varietats auctòctones de les Balears.
A Catalunya i especialment a la franja de ponent en el passat hi havia albercoquers amb el nom varietal pinyol dolç, però no havíen de ser necessàriament de la mateixa varietat, doncs obeeix a una característica del pinyol, que no és amarg i es podia menjar.
Albercoquer Galta roja: és una varietat valenciana força coneguda, madura a mitjans de juny, no es massa gran, de color entre blanc i groc i amb la galta assoleïada de color roig. la carn és blanca, sucosa i dolça.
L'arbre es força rústic, de port semi-erecte i força vigorós.
Albercoquer Morro de bou: és una varietat Mallorquina que he pogut tastar per primer cop, eren petits per que es un arbre jove però dolços!
 |
| albercocs moniquí |
Albercoc Roig del Rosselló: tinc dos arbres d'aquesta varietat, el primer li vaig adquirir al Guillem Arribas, d'ECOAURA, un cultivador de varietats antigues que m'el va portar sense empeltar, nascut de pinyol, doncs sembla ser que aquesta varietat conserva molt les característiques pròpies.
L'altre arbre va venir de Ponts amb un altre nom: rusinyol, finalment he comprovat que el nom és una modificació de rouge du russillon, i de fet l'any passat tots dos arbres van madurar a mitjans de juliol, que és quan toca, tot i que aquest any han madurat quinze dies abans degut a la calor.
Els albercocs són ovalats i en la maduressa adquireixen una tonalitat més taronja que no pas vermella. Són força àcids fins que no arriben a una correcta maduració fisiològica.
 |
| albercoc roig del rosselló |
Albercoc galta vermella: també rep el nom de pinyol dolç, aquesta varietat ha vingut de Mallorca on hi ha una associació que s'han dedicat a recuperar les varietats auctòctones de les Balears.
 |
| albercoquer monumental a Porreres, Mallorca |
Albercoquer Galta roja: és una varietat valenciana força coneguda, madura a mitjans de juny, no es massa gran, de color entre blanc i groc i amb la galta assoleïada de color roig. la carn és blanca, sucosa i dolça.
L'arbre es força rústic, de port semi-erecte i força vigorós.
| albercocs galta roja |
Albercoquer Morro de bou: és una varietat Mallorquina que he pogut tastar per primer cop, eren petits per que es un arbre jove però dolços!
 |
| albercocs Morro de bou |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada