LES PRUNERES PRIMERENQUES

Bon dia, en aquestes dates les prunes primerenques ja han madurat, i especialment aquest any que amb les calorades que hem tingut ja des del maig la fruita ha madurat abans. Ara ja només queden les prunes d'estiu com les clàudies i totes les seves parentes.

La successió ha anat així:

Prunera Vallespir: és la primera a madurar, aquest any  en els primers dies de juny. Es una pruna mirabolana de mida justeta, groga i vermella al moment de madurar que gira a vermell fosc quan es passa, de carn tova, groga i sucosa, és acceptable de gust, especialment per que és la primera.

El meu arbre és molt vigoròs, fins el punt que li he fet una esporga lleugera per definir les branques principals i prou, té un aspecte de parasol, les branques amb el pes de la fruita es vinclen i acaben creixent horitzontals.

prunera vallespir

prunes vallespir

Prunera llevador: és la més coneguda de les pruneres mirabolanes, fins el punt que també en rep aquest nom: pruna mirabolà.

Madura a mitjans de juny i és de millor qüalitat  tan de mida com organolèptica que la vallespir.

També és un arbre vigorós, però amb creixement vertical, el que requereix d'una esporga el.laborada per tal de controlar i dirigir el creixement.

Com a curiositat diré que la meva família n'ha cultivat des de fa molts anys, i en tinc un mal record d'infantessa per que el dia de sant Joan tocava anar a collir prunes!, aixó vol dir que si anava de revetlla a l'endemà havia de matinar!, tan sí com sí!

Però la curiositat és que ara maduren quinze dies abans!, he calculat que s'ha avançat la maduració un dia cada dos anys que han passat, o sigui: quinze dies en trenta anys!, per que algú negui a aquestes alçades el canvi climàtic!!!!

prunera llevador

prunes llevador

Prunera Rosella: aquesta varietat  jo la vaig conèixer amb un altre nom: juliana, madura després de la llevador, ara a finals de juny. És una pruna grossa, groga amb taques vermelles on li toca el sol,
però que en sobremadurar es torna fosca, les que he tastat aquest any després de vint de no fer-ho eren dolçes i força bones, però de jove que en tenia tot un camp al secà i sobre argila, les recordo amb un punt d'acidessa que només el perdíen quan éren molt madures.
Forma un arbre vigorós.

pruna juliana o rosella

Prunera Negreta o Pasqualet: vaig obtenir aquesta varietat del parc Agrari del Baix Llobregat, abans no la coneixía, i em sorprèn que no s'hagués cultivat amb més profusió per que és força bona!
És una pruna grossa, fosca, de carn vermella i molt dolça.
L'arbre és vigorós i molt fèrtil, ha d'estar convenientment esporgat per que les prunes no quedin petites.

prunes negreta

Prunera Japonesa: aquesta varietat és la primera prunera asiàtica que es va introduir, probablement farà uns vuitanta anys.  
Ara madura a principis de juliol, però jo recordo de petit que maduràven a mitjans de mes, coses del canvi climàtic!
Es una pruna grossa, groga, amb una mica de punxa i recoberta de pruïna que la fa translúcida, quan es frega queda totalment llüenta.
És àcida fins que no assoleix la plena maduresa, si aquesta passa a l'arbre aleshores es molt bona i dolça.
L'arbre és vigorós i té un creixement horitzontal, formant arbres amb forma de parasol força bonics.

prunes japoneses

Prunera Santa Rosa: n'havia sentit a parlar però no les coneixia, he hagut d'esperar que el meu arbre fes prunes per poder tastar-les!, i sí, m'han agradat!, són com aromàtiques, grosses, vermelloses tendint a fosques quan maduren, sucoses. 
Però tenen un problema en cultiu ecològic, són les primeres en corcar-se!, totes les varietats anteriors es poden cultivar en ecològic per que encara no es corquen, a partir de la santa rosa que madura entrat el juliol ja es corquen totes!

prunes santa rosa