ELS PRESSEGUERS I

Tinc 16 varietats catalanes de presseguers i una d'americana que he tingut des de petit, la majoria són joves per que he hagut de tornar a començar, vaig utilitzar un peu inapropiat  i als pocs anys van començar a morir els presseguers per incompatibilitat (però no van morir les arrels!). Ara he plantat un peu anomenat ROOTPAC-R que és un híbrid prunera x ametller que sembla força resistent al fong d'arrels Armillaria mellea, que fa estralls en les plantacions de prunus. 
- Sprinter: durant molts anys aquesta varietat americana era la primera en madurar al baix llobregat, a mitjans de maig havíem de córrer a aclarir-los per que un mes després ja maduràven!
Es un préssec petit acabat en mugronet, de pell vermella peluda i carn tova, sucosa i blanca, amb pinyol adherit, i amb un sabor acidulat per la manca de sucre degut a la rapidesa en madurar.
Vaig recuperar aquesta varietat fa cinc anys de l'últim arbre viu que quedava en una feixa molt petita que havíem abandonat per la dificultat de maniobrar-hi amb el tractor!. Aquest any ja els he pogut tastar després d'uns quants anys!. 

branca tardorenca d'sprinter

préssec sprinter

-Benvingut: es un dels préssecs més recordats, molta gent recorda la seva flaire penetrant quan els entraven a casa!  Però jo no els he pogut provar, el primer arbre es va morir per la incompatibilitat ja mencionada, el segon el van trinxar els senglars i el tercer... ha resultat d'una altra varietat!
Ara per fi he localitzat un presseguer benvingut del que en trauré branques aquest hivern per empeltar! 
Els préssecs són grocs i pel que sembla són ideals per fer almívars.

-Escarolita:  aquesta varietat es té per catalana, en veritat la va introduir a la comarca un antic veí meu, a qui anomenaven l'escarolita, i d'aqui van rebre el nom els presseguers que ja no se sap d'on els va treure!
Produeixen uns préssecs més aviat petits, grocs i de carn dura, que maduren al juliol. 


- Belga: és d'origen centreeuropeu tot i que porta molts anys aqui, quan jo era petit en teníem un arbre empeltat sobre ametller en un marge, era molt vell i durant molts anys el vaig cuidar, per sort en vaig empeltar d'altres abans que morís!, així he conservat una varietat que porta més d'un segle a la meva família, és un préssec antic difícilment comercialitzable degut a que es marquen els dits a la pell si no el tractes amb cura!, però deixant de banda aquest detall, és aromàtic, sucós i de sabor peculiar!, té una mida mitjana i es estriat de vermell.

préssec belga

- Amsden: és una altra varietat europea que porta tota la vida a la meva família, també en quedava un sol arbre en un marge i l'he anat conservant fins a l'actualitat. Fa anys no sabíem com s'escrivia el seu nom i l'anomenàvem "àmses",  madura a finals de juny i encara és de pell més delicada que l'anterior, aixó sí, la seva flaire és espectacular!, de carn tova i amb un sabor original! 

préssecs amsden

-Gavatx sant Jaume: els gavatxos són préssecs de carn blanca i tova, amb una pell molt delicada que en dificulta la comercialització. 

Aquesta varietat madura a finals de juliol, és estriat de vermell sobre fons blanc, acídul, força bó, de bona mida però té l'inconvenient com tots els tardans que es corca bastant.