LES PERERES

Bon dia, començo aquesta entrada per parlar sobre les meves pereres:
Perera Castells: és la primera en madurar, també se l'anomena de sant Joan degut a que unes dècades endarrere maduraven en aquestes dates, ara amb el canvi climàtic maduren quinze dies abans!.

peres castells afectades pel motejat al maig

El nom de la varietat es deu al port de l'arbre, te un creixement vertical molt marcat, a l'obrir-lo en vas forma unes "parets" verticals que creixerien en alçada sense límits si no se l'esporgués en alçada!.
És una varietat sensible al motejat, requereix emplaçaments ventilats i assolellats, si no s'omplen les peres de motejat que en fan inviable la seva comercialització. 

Perera Sermenya: ha estat la segona en madurar, cap a la tercera setmana de juny, les he tastat per primer cop després de dotze anys!, aquests últims ja en feia, però com són tan petites i no canvien de color, quan hi pensava ja no en quedava cap!, aquest any hi he atinat per que els senglars havien furgat sota l'arbre per menjar-se les caigudes!

peres sermenyes

Fa unes peretes de la mida de les de la foto!, es poden menjar senceres per que he comprovat que les llavors no quallen!.
L'arbre es mitjanament vigorós, però fa branques primes que es vinclen amb el pes escàs de les peres!
És una varietat tradicional estesa per tota la península, en algún lloc l'anomenen "siete en boca".

Perera Moscatella: és la tercera pera en madurar, és rodona, vermella en la galta assolellada, una mica més gran que la castells i amb un sabor que lleugerament recorda el moscatell.

peres moscatelles

El meu arbre ha trigat vuit anys en entrar en producció, però un cop comença és molt productiu.
És un arbre de gran desenvolupament amb estructura piramidal si se la deixa créixer lliurement, els primers anys els dards florals són autèntiques punxes!, un cop entra en producció ja les perd.  

la perera moscatella

El que sí haig de dir es que és sensible al motejat, una mica menys que la castells, però s'observa a la primera foto que sense tractament totes les peres estan tacades!, però no penetra a l'interior com en el cas de la castells.

Perera Camusina: madura alhora que la moscatella, també és el primer any que les he pogut tastar a plaer!, tenen la mida de la castells i s'assemblen molt, de fet, intueixo que les peres que es venen ara a principis de juliol com a peres castells en realitat són d'aquesta varietat!.

peres camosines

També es una varietat sensible al motejat, tant com la castells, a l'arbre hi tenia poques peres amb l'aspecte acceptable de les de la foto!, a la majoria el motejat els havia provocat esquerdes!, i moltes s'han podrit!
Probablement en un emplaçament assolellat i ventilat durant la primavera això no passaria...
L'arbre es mitjanament vigorós, requereix esporgues de rejoveniment. 

Perera Campmanya: madura a principis de juliol, fa unes peres molt similars a les ercolines, amb un sabor lleuger a llimona, en el moment de madurar la pell vira de cop a groc i es torna molt sucosa, però ja es pot menjar abans.

peres campmanyes abans de virar a groc

És una varietat tradicional, molt rústica, no pateix el motejat i es pot cultivar sense tractaments.

la perera campmanya

Perera Canyella: és similar de mida i forma a l'anterior, però és verdosa quan madura i quan ja canvia de color és que ja es lloca!.

peres canyella

No obstant les que reben força sol acaben amb una galta vermella com les de la foto que ja estan per collir. Té un lleuger sabor a canyella, d'aquí li ve el nom!. No es guarda gens, en pocs dies es fa malbé.
L'arbre té aspecte fràgil, les branques pengen enseguida pel pes de la fruita, doncs carrega molt.
Requereix esporgues fortes, d'altra manera es debilita en pocs anys!.

Perera Campanilla: és una varietat que ha vingut de la ribagorça aragonesa, segons un document del CSIC a catalunya se la coneixia amb el nom de penyasca, un veí me n'havia parlat!.
És el primer any que les tasto, de cop ha carregat molt!, la pera no es massa gran, però potser és per totes les que porta!.
Te forma de campana, madura ara entrat el juliol i es bona quan encara és de color verd amb una cara rosada.

peres campanilla

A finals de juliol ja han arribat a la maduresa fisiològica i es tornen toves i farinoses, amb un color groc molt llampant!